Durant una de les seves habituals converses sobre el cinema de terror, Jaume Balagueró i Paco Plaza, que abans havien codirigit O.T., la película, van plantejar-se quin seria el film ideal del gènere perquè «l'espectador actual pogués viure'l des de dins». Aleshores, segons van explicar ahir en roda de premsa a Sitges, se'ls va acudir que la televisió podria ser un mitjà interessant per aconseguir-ho: «Vam començar a treballar amb la idea que la narració es faria des del punt de vista d'una càmera.» És així que les imatges de Rec es corresponen a la hipotètica filmació d'un reality show (amb el títol de Mientras usted duerme) d'una televisió local que, durant una nit, es proposa fer un seguiment d'una patrulla de bombers. Les primeres hores transcorren amb tranquil·litat, de manera que la presentadora del programa (una afinada Manuela Velasco, jove actriu que té al darrere la presentació de clips musicals i entrevistes de carrer, però també l'atenta observació d'espais com ara España directo) no s'estalvia de comentar als bombers que espera que passi alguna cosa especial. Com pot suposar-se, es compliran els desitjos de la presentadora. I amb escreix.
Una trucada per fer un servei en principi rutinari obrirà la porta d'un infern que té com a escenari un edifici de la rambla de Catalunya de Barcelona sense que s'especifiqui la localització. Sí que s'hi pot percebre que, malgrat que podria transcórrer en un altre lloc, l'acció passa a Barcelona, tot i que, això sí, la presència del català es redueix al nom d'alguns dels personatges. No és possible fer una pel·lícula com aquesta en català? Continuem. Quan els bombers (i el reduït equip de televisió: la presentadora i el càmera) arriben a l'edifici, a l'entrada hi ha els veïns que parlen dels crits esgarrifosos d'una vella. A dalt, ja hi ha la policia, que ha esperat els bombers per entrar a la casa de la vella, que, ensangonada, ataca un dels agents de seguretat. El terror no ha fet més que començar. A fora, hi han arribat més contingents de la policia, que impedeixen als veïns sortir de l'edifici bloquejat. Què hi passa? Una infecció? Què fa que la vella, i més tard tots els que ha mossegat, ataquin amb tanta ràbia? No hi ha explicacions, tot i que al final se n'apunta una de possible. O tot és un simulacre perpetrat per un reality show? En el desconcert, la càmera televisiva va filmant i, malgrat que hi ha alguna trampa pel que fa a la textura de les imatges i el punt de vista, aquesta condició fa possible plantejar-se aquesta pregunta: És la tele la que infecta la realitat?
TELEVISIÓ I REALITAT
Balagueró i Plaza, malgrat que a vegades recorrin al recurs de l'espant, aconsegueixen crear tensió en l'espectador i, aportant el seu film més interessant a nivell individual i evidentment conjunt, contribueixen a la renovació del gènere de terror. Això perquè, segons va voler remarcar Balagueró durant la roda de premsa, està feta amb la consciència que la televisió (i altres mitjans) han substituït la realitat: «Percebem més el món a través de la televisió que mitjançant la pròpia experiència sensorial. La televisió fa que t'enfrontis a alguna cosa amb una aparença de realitat absoluta. El cas és que la realitat ja no existeix. La realitat és el que surt per la televisió. I la tendència és espectacularitzar-ho tot, convertir la realitat en un espectacle.» Tal com es reflecteix a Rec, el també director d'Els sense nom va sentenciar: «Al final dels temps només quedarà una càmera de televisió.» Aquesta mirada crítica cap al que representa la televisió en el món actual és el que va interessar més Julio Fernández, productor de films de terror. Ho va dir ahir a Sitges, afegint-hi: «Hi ha programes de televisió que són el Terror.»
)
