Fa quinze anys, quan Guillermo del Toro, que tant d'èxit ha obtingut recentment amb El laberinto del fauno, va presentar a Sitges la seva òpera prima, Cronos, Juan Antonio Bayona va acostar-se al cineasta mexicà per compartir-hi les seves inquietuds com a aficionat al gènere fantàstic que aspirava a fer cinema. Aquest va ser l'inici d'una amistat que no només continua, sinó que té a veure amb el fet que, en començar els títols de crèdit, aparegui el nom de Guillermo del Toro com aquell qui presenta al món El orfanato. Ho va explicar ahir a Sitges Juan Antonio Bayona amb la voluntat de remarcar que es considera un fill d'aquest festival de cinema fantàstic, on, hi va afegir, s'havia colat en rodes de premsa com les que en aquell moment protagonitzava. També va dir que El orfanato és filla de Sitges, és a dir, de la seva afició a un gènere que va poder cultivar en el festival.

La pel·lícula, de fet, no amaga les influències heretades d'una tradició genèrica que presenta cases encantades, amb un passat obscur que retorna per remoure l'aparent tranquil·litat del present, i solitàries, que, com passa en aquest cas, poden localitzar-se vora un far. Cases on es dilueixen les fronteres entre els vius i els morts. O cases, per dir-ho d'una altra manera, que apunten a una certa sensació de déjà vu, on és possible que els nens «vegin morts», siguin víctimes de rebuscades venjances o intueixin la presència dels altres. Es va preguntar a Bayona (al qual tots els actors i productors presents a la roda de premsa es van referir anomenant-lo J) si reconeix una certa influència d'Alejandro Amenábar (com si aquest no hagués reciclat multitud d'influències a Los otros) i el jove cineasta va comentar que, en tot cas, si va triar Belén Rueda com a protagonista és perquè va descobrir-la al cinema a Mar adentro, on també se li va revelar Mabel Rivero, que a El orfanato interpreta una psicòloga que, des d'una actitud racionalista, desconfia de la intervenció d'una mèdium (i altres paranormals) en la recerca d'un nen desaparegut. Bayona hi va afegir que l'honora que el comparin amb Amenábar, però que si ha de parlar d'influències en el mateix títol del seu film hi ha un reconeixement a La residencia, de Chicho Ibáñez Serrador.

Format a l'ESCAC de Terrassa, havent realitzat curts, dirigit clips musicals (com ara els de Camela) i publicitat, Juan Antonio Bayona va triar un guió de Sergio G. Sánchez (que ja prepara el del nou film de Guillermo del Toro) per debutar en el llargmetratge. Bayona va comentar ahir a Sitges que de cap manera pensava en la volada que ha pres el film amb la preselecció per als Oscar (una cosa és bandejar per una vegada Garci i una altra és tenir una certa autoria cinematogràfica) i l'estrena amb mil còpies als EUA, però El orfanato està dissenyada per fer forat comercial.

Produïda per Rodar y Rodar (representada a Sitges per Joaquín Padró, que va defensar la catalanitat d'un projecte en què han participat diversos tècnics catalans) i Tele 5, distribuïda per la Warner, la seva carrera tot just comença. O potser se li demana massa perquè salvi comercialment el cinema espanyol de la temporada?