divendres, 5 d'octubre de 2007
> La nena que volia dur vel
de set en set
MANUEL CASTAÑO.
Pregunta Chahdortt Djavann autora de Bas les voiles! i de Que pense
Allah de l'Europe?: «Què significa estar condemnada a la clausura en un cos velat només pel fet de ser femení? Qui té dret a parlar-ne?» Les nostres autoritats educatives s'hi atreveixen i opinen que, ves per on, «els pares no estarien obligant la nena a portar el xador, sinó que és ella que el vol portar». Doncs si és tan adulta, espavilada i mestressa de la seva vida, què hi fa a primària, que la passin directament a la facultat! Djavann: «Fa falta estar cec, negar-se a mirar la realitat a la cara, per no veure que la qüestió del vel és una qüestió en ella mateixa, anterior a cap debat sobre l'escola i la laïcitat. El vel no és de cap manera un simple signe religiós, com la creu, que nois i noies poden portar al coll.» Imma Mayol, o la ignorància atrevida: «Així com es permet que una persona vagi a col·legi amb una creu penjada al coll, pot anar-hi amb vel.» Segueix Djavann: «…no és un mer mocador sobre el cap, ha de dissimular tot el cos. El vel, abans que res, aboleix la mixticitat de l'espai i materialitza la separació radical i draconiana entre l'espai femení i l'espai masculí (…) és el dogma islàmic més bàrbar que s'inscriu sobre el cos femení i se n'apodera (…) Una noia no té cap dret, el noi els té tots. Una noia ha de restar a l'interior, al seu lloc, no pot circular a l'aire lliure.» Remuguen les autoritats: «Els centres escolars són espais de convivència i tolerància.» D'això?
|
