Rosa Cañadell, de la Ustec, sindicat majoritari a l'ensenyament, creu que l'escola ha de ser flexible i que és a partir de l'escolarització dels alumnes immigrats que s'ha de treballar la qüestió de la integració i la igualtat. David Medina, de la UGT, aplaudeix l'actuació d'Educació i considera que l'escola pública ha de respectar el dret a la llibertat religiosa i a les manifestacions que se'n derivin sempre que la defensa d'aquest dret no interfereixi en el dels altres. Maite de Agorreta, de CCOO, evita parlar de debat perquè, segons indica, l'escolarització d'alumnes amb indumentària religiosa està normalitzada a Catalunya, i critica l'actuació d'Educació per no haver intervingut abans en el cas.

El Consell Islàmic de Catalunya es va mostrar satisfet amb la resolució d'Educació. «L'educació de la nena és prioritària; tant si du xador o no», va dir el portaveu del consell, Mohamed Halhoul. La professora d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de Barcelona, Dolors Bramon, es va mostrar d'acord amb la resolució d'Educació i va apostar pel diàleg amb la família per intentar convèncer-la que vagi a l'escola sense el xador. A àmbit polític, la consellera d'Acció Social, Carme Capdevila, va criticar la família i la direcció del centre, als quals va acusar d'haver «instrumentalitzat» la nena, i va defensar la decisió presa per Educació. Capdevila no troba necessària la regulació dels símbols religiosos a les escoles «perquè no hi ha gaires casos com aquest». El president del PP a Catalunya, Daniel Sirera, es va definir a favor de la decisió presa per l'escola Annexa i va criticar la decisió d'Educació.

La junta de directors de les escoles públiques de Girona ha acordat demanar a Educació que estableixi una normativa clara sobre l'ús dels símbols religiosos als centres. Educació dóna el cas per tancat i no té previst de fer cap reglamentació sobre l'ús dels símbols religiosos.