dimarts, 2 d'octubre de 2007
> Punt i a part. Terricabras i el «museu de les emocions»
Enmig d'un reguitzell de discursos tècnics, s'agraeix la veu fresca i lúcida d'un que s'ho mira des de fora. Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona, va fer aquest paper en les jornades, i va aportar reflexions interessants, com ara la necessitat de superar la barrera racional amb què el museu s'adreça al visitant per oferir-li una experiència global. «El museu és un lloc per ensenyar emocions!», diu Terricabras, que apel·la a anar més enllà del simple amuntegament d'objectes. I proposa exemples com ara que es pugui visitar el magatzem i el taller de restauració (si n'hi ha), que s'expliquin els criteris d'adquisició de peces i que es vegi que el lloc és viu. Així mateix, cal esbrinar totes les possibilitats d'interactivitat i de participació que es pugui durant la visita. «No hem d'entendre el museu com a guardador de relíquies sinó com a donador de sentit de realitats.» Així, l'exposició ha d'aconseguir més que mostrar un objecte, explicar com era la vida de les persones en el moment en què l'estri en qüestió s'utilitzava. Per Terricabras, el museu ha de ser «seductor» i en lloc de ser passiu ha de prendre la iniciativa i adreçar-se a col·lectius concrets per oferir-los visites reduïdes, com ara els pares d'alumnes, els regidors municipals, els gestors culturals, els mestres, els sindicalistes, els policies municipals i els treballadors estrangers. «El museu dóna sentit al lloc on està i ha de ser un mitjà d'identificació per als nadius i també per als de fora», opina. Igualment, cal que els joves no confonguin la visita al museu amb els deures de classe, i deixar-los via lliure perquè experimentin per ells mateixos. Després, demanar-los el correu electrònic per informar-los com un usuari més.
|
