L'esclat revolucionari que s'esdevingué amb l'aixecament militar del 1936 i l'inici de la Guerra Civil també va tenir el seu efecte en la toponímia municipal. Els canvis dels noms dels pobles, majoritàriament, tenien la finalitat d'eliminar el caràcter hagiogràfic, és a dir, els noms al·lusius al santoral. I la seva gran majoria es van substituir per elements geogràfics de l'entorn immediat.

El canvi de nom, que va tenir el consentiment de la Generalitat, va afectar 124 municipis catalans (12% del total), dels quals 105 contenien algun element de caire religiós en el topònim. I del total de noms canviats, 33 són de les comarques gironines –que són els que apareixen en el requadre–. Tot i això, van romandre al voltant d'una trentena de denominacions hagiogràfiques o amb arrels religioses entre els municipis de la demarcació. En l'àmbit de les nostres comarques, hi ha els casos de la Bisbal d'Empordà, Verges o Vila-sacra.

Els canvis dels noms dels municipis van sorgir arran dels dominis dels comitès antifeixistes, que van aprofitar el buit de poder institucional –a nivell de l'Estat i la Generalitat– dels primers mesos de la guerra. Però en recuperar el poder la Generalitat, l'octubre del 1936, es va aprovar un decret en què es deixava a les mans dels ajuntaments el nom del municipi, encara que calia ser ratificat pel Consell de la Generalitat.

A partir d'aquesta mesura reguladora, els ajuntaments van acordar els canvis de nom. Així, durant els primers nou mesos del 1937 la Generalitat va aprovar un total d'onze decrets de ratificació dels canvis, que van afectar un total de 123 municipis. A partir d'aquí, la Generalitat va fer un nou decret per minimitzar els canvis de nom. Des de llavors i fins al final de la guerra, només una població va canviar oficialment de nom.

En acabar la Guerra Civil, la República espanyola, i amb aquesta també la Generalitat de Catalunya, va esdevenir en el seu conjunt il·legal. I, per tant, també ho van esdevenir els 124 canvis de nom de municipis.

Actualment, dels 124 municipis amb canvi de topònim, 106 tenen el que portaven abans de la Guerra. Onze més ja no tenen el mateix nom perquè han evolucionat cap a una altra forma o bé perquè els nuclis han viscut processos de segregació o agregació. Això fa que en sis casos es mantingui la nomenclatura aprovada durant la Guerra Civil, encara que cal recordar que en quatre d'aquests casos els canvis no van respondre a una inquietud contrària a la tradició religiosa. Són els casos de Navàs, Montellà i Martinet, Hostalets de Pierola, Vilassar de Dalt, Calldetenes i Vilanova del Vallès.