El Dia Mundial de l'Arquitectura se celebra simultàniament a tot el món a partir de la designació per part de l'Assemblea de les Nacions Unides, l'any 1985, del Dia Mundial de l'Hàbitat el primer dilluns d'octubre. L'objectiu era reflectir l'estat dels assentaments humans i el dret fonamental a un allotjament adequat i digne, com també sensibilitzar l'opinió pública i recordar al món la responsabilitat col·lectiva en el futur de l'hàbitat humà.

Afegint-se a aquesta iniciativa, el 1997 la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) va instaurar, igualment, el primer dilluns d'octubre de cada any el Dia Mundial de l'Arquitectura. La UIA es va fundar a Lausana (Suïssa) el 28 de juny de 1948, per unir els arquitectes de tots els països del món, sense distinció de nacionalitat, raça, religió o doctrina, per parlar del present i el futur de l'arquitectura, de la seva presència social, urbana i cultural.

La UIA, de la qual forma part el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, dins el Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya i com a membre del Consell d'Arquitectes d'Europa, va néixer l'endemà de la fi de la Segona Guerra Mundial com a resposta solidària dels arquitectes, units per un mateix esforç, el de reconstruir els pobles i les ciutats destruïdes i completament malmeses per la guerra. Des del 1948 i cada tres anys, 22 congressos han servit per parlar d'arquitectura, de projectes, de ciutat, de desenvolupament, de com construir el món del demà. Avui, la UIA és present en 116 països i té delegacions en 27 estats.

L'any 2050, uns 6.000 milions de persones, dos terços de la humanitat, viuran en ciutats. Les causes: la immigració i el ràpid creixement urbà, fortament vinculats. La ciutat es converteix en la destinació de les persones que fugen de la pobresa, dels conflictes i la violació dels drets humans, o, senzillament, de qui busca una vida millor. Aquestes i altres inquietuds es van posar de manifest en el III Fòrum Urbà Mundial, celebrat a Vancouver (Canadà) l'any passat, any en què l'ONU va tematitzar el Dia Mundial de l'Hàbitat amb el títol Ciutats, imants de l'esperança i en què es va posar de manifest que els estats membres de les Nacions Unides, juntament amb les organitzacions no governamentals, el sector privat i els ciutadans de tot el món, han de mobilitzar els seus esforços més que mai a la recerca d'una urbanització sostenible i de ciutats no excloents.

Avui, 1 d'octubre del 2007, Dia Mundial de l'Arquitectura, la UIA vol incidir sobre la capacitat que tenim els arquitectes en la reducció de manera dràstica de les emissions de diòxid de carboni en la concepció, l'execució i el manteniment dels edificis i les ciutats. Amb el títol Transmetre una arquitectura d'emissions de CO2 zero, tenim avui el deure de lliurar a les generacions futures un patrimoni construït i un entorn urbà que no comprometi el futur del planeta i el seu clima de manera irremeiable. El cinquanta per cent de les emissions d'aquest gas es genera en els sectors de la construcció i el transport.

Al llarg dels segles, el rol de l'arquitectura s'ha anat modificant constantment per respondre a les necessitats i les exigències del seu temps. Ara estem obligats a reflexionar sobre el passat per avaluar el present i projectar el futur des d'un pla d'acció raonat.

Els arquitectes i tota la societat tenim nous reptes pendents. Forma part de les nostres responsabilitats edificar sobre aquest planeta un entorn millor, utilitzant les noves tecnologies i uns recursos que són limitats. Un cop més, en l'avantguarda del progrés i rememorant el nostre tarannà reivindicatiu, els arquitectes hem de fer pedagogia pública i actuar conseqüentment fent nostres els objectius de la UIA en la commemoració d'un dia com el d'avui.

La demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya predicarà amb l'exemple aprofitant les obres d'ampliació i reforma que estem plantejant per convertir la nostra seu en un edifici ecoeficient, i com a col·lectiu lluitarem per millorar la comunicació amb els nostres clients per transmetre i fer comprendre els valors de la sostenibilitat.

És amb aquesta confiança i optimisme que mirem endavant, amb el deure de construir amb humanisme, qualitat i creativitat l'hàbitat humà del segle XXI.