| |||||
|
divendres, 28 de setembre de 2007 > John Sayles du el «blues» a Donosti en un dia marcat per Lou Reed
I. MERINO. Sant Sebastià En una població d'Alabama, l'any 1950, un pianista, interpretat pel gran Danny Glover, anuncia l'actuació d'un guitarrista famós per evitar el tancament del seu club ruïnós. Aquest és el punt de partida de Honeydripper, la nova pel·lícula de John Sayles, presentada ahir a Sant Sebastià, on aquest cineasta independent nord-americà ha freqüentat un festival que fa anys va dedicar-li una retrospectiva, mentre que a la secció oficial s'hi han projectat Hombres armados i Silver city. Aquesta nova proposta potser no és a l'altura dels seus films més complexos, com ara l'esplèndida Lone star, però John Sayles sap mantenir l'interès i, fent estimables els seus personatges, la simpatia d'una història mínima en què un jove, en una Alabama on perviu l'explotació dels negres, no només suplanta un famós músic, sinó que, amb la seva guitarra elèctrica, anuncia la transformació del blues apuntant cap al rock. Precisament, un dels més grans i tristos vells rockers, Lou Reed, va ser present ahir al festival de Sant Sebastià per avalar Berlin, la filmació d'un concert en què va interpretar aquesta seva obra mestra. Berlin ha estat dirigida pel pintor Julian Schnabel, un altre amic del festival de Sant Sebastià, en què també ha presentat Le scaphandre et la papillon, film amb el qual va guanyar el premi a la millor direcció a Canes i en què visualitza el llibre que el periodista Jean-Dominique Bauby, immobilitzat i sense parla arran d'un infart cerebral, va escriure amb una parpella. |
|