Tots els catalans sovint ens hem omplert la boca amb les paraules llibertat d'expressió i tolerància. Tots hem criticat iradament l'integrisme islàmic perquè atempta contra les llibertats i els drets de la persona. Tots ens n'hem alegrat dels canvis soferts per aquest país, en què l'adveniment de la democràcia ha comportat que la llibertat d'expressió i els drets humans fossin més respectats que en el règim anterior. Tots recordem com els mitjans de comunicació van criticar les amenaces de mort a Salman Rushdie, l'escriptor dels famosos Versos satànics, o la reacció forassenyada per la publicació d'unes caricatures de Mahoma.

Tots hem contribuït a construir una societat on les imatges i símbols religiosos han deixat de tenir el valor sagrat que tenien fa uns quants anys, de tal manera que fins i tot, potser excedint-se, dirigents del nostre país es permeteren de fer-ne broma posant-se corones d'espines al cap, sense que això comportés que cap fiscal de l'Estat espanyol els imputés per cap delicte de falta de respecte als símbols. Però ara que s'havia superat aquesta sacralització dels simbolismes (no crec que avui cap tribunal condemnés ningú a la presó per haver cremat una fotografia amb una imatge religiosa), ens assabentem que les imatges sagrades de la societat espanyola i, per tant, també de la catalana (per imposició) són els monarques i la bandera.

Així, els ha faltat temps als acèrrims defensors de l'espanyolitat més rància de fer tots els possibles per esbrinar la identitat dels catalans que van cremar una imatge dels monarques borbons durant la manifestació contra la seva presència a la ciutat de Girona. En aquest país hi ha llibertat d'expressió, però només per als defensors del nacionalisme espanyol, no per als qui es mostren contraris a acceptar-lo i el rebutgen públicament. Els catalans no som lliures de mostrar-nos contraris a uns borbons que durant segles han intentat –sense aconseguir-ho– espanyolitzar-nos, fer-nos desaparèixer la nostra llengua i esborrar-nos tots els trets identitaris propis i diferenciadors.

Finalment, amb la col·laboració dels nostres representants polítics (que en lloc d'ajudar els compatriotes que els han elegit, els traeixen delerosos de fer la gara-gara als qui només cerquen de treure un rendiment electoral mostrant-se nacionalistes espanyols excloents), han aconseguit identificar un dels autors de la crema i l'han citat a declarar a l'Audiencia Nacional de Madrid. No fa gaire hem patit alguns altres abusos semblants per part dels tribunals espanyols (només heu de recordar els casos de la Núria Pòrtulas i de l'Èric Bertran), acusats de terrorisme per no sotmetre's al nacionalisme espanyol. Com en els temps de la cacera de bruixes de la Inquisició; només que ara els condemnats a la foguera seran tots aquells ciutadans que es mostrin contraris als monarques imposats per un dictador. O en lloc de condemnar-nos a la foguera, potser als catalans que no jurin fidelitat al Rei i a la bandera espanyola ens enviaran a galeres!

Ara que afortunadament el servei militar ja no és obligatori i que els catalans ja no som obligats a jurar la bandera espanyola, veient els temps que corren, no ens estranyaria que algun cervell pensant del govern de Madrid ho introduís com una assignatura de l'escola. Segur que més d'un nacionalista espanyol estaria encantat que s'obligués que, abans de començar les classe dels instituts i escoles, s'hissés la bandera i tots els alumnes i professors es quadressin, com en altres temps passats que il·lusament ja donàvem per oblidats.

Hauríem de prendre model del que fan altres estats moderns, com els Estats Units, on la crema d'una bandera no constitueix cap delicte. Cal que ens modernitzem i superem els vells tics del passat, quan l'Estat espanyol era famós pels cops d'estat militars. Però és difícil que ens puguem modernitzar en un país on segurament podrem comptar amb els dits d'una mà els representants parlamentaris catalans que gosaran de moure un dit per defensar un compatriota injustament acusat per aquest fet.

Us sembla que caldria exigir al fiscal que ha denunciat els fets, que també estigui alerta per imputar qualsevol que cremi una bandera catalana, la creu de Sant Jordi o qualsevol altre símbol que representi les nostres institucions? No, no ens cal; els catalans no necessitem fiscalitzar ni sacralitzar els nostres símbols per saber que estimem el nostre país. Si ells en tenen tanta necessitat, potser és que veuen la solidesa de l'Estat molt fràgil. Prenguem-ne nota!