El tema de la venjança és un dels recursos argumentals més clàssics i recurrents de la ficció cinematogràfica, tractat des de diferents òptiques, tant morals com estètiques. El sovint interessant Neil Jordan (Joc de llàgrimes, Michael Collins, El final de l'idil·li) pren com a model la tipologia de thrillers clàssics dels setanta que van explotar el tema per aportar la seva personal aproximació a aquesta temàtica convertint Jodie Foster no tant en la nova Uma Thurman a l'estil de Kill Bill sinó més aviat en la versió femenina de Charles Bronson.

Com el protagonista de Jo sóc la justícia, el personatge que interpreta Foster, després de veure com mor la seva parella, es dedica a anar pels carrers disparant a tort i a dret amb la funció d'impartir justícia. O el que és el mateix, aplicant la llei del talió que preconitza l'ull per ull i dent per dent. Amb certs matisos, això sí.

EL SEU ALTRE JO
La protagonista d'aquesta història és Erica (Foster), una dona que passa de viure la felicitat absoluta al costat de la seva parella (Naveen Andrews) a despertar en un autèntic malson quan una colla de joves delinqüents els dóna una pallissa. Arran d'aquest atac, ell mor i ella pateix lesions greus. Profundament afectada, quan Erica torna al dia a dia decideix combatre la por comprant-se una pistola. Una arma que no tindrà inconvenient a utilitzar, i que despertarà el seu alter ego, un ésser que fins ara desconeixia i que sorgeix de les entranyes més inhòspites.

Per donar-hi el toc de thriller, la història es complica quan d'aquest cas de venjança personal se'n fa càrrec el detectiu Mercer (Terrence Howard), que arran d'això estableix una relació amb Erica, però que no sospita que rere aquesta cara innocent s'amaga la resposta a la seva investigació...

Si no fos per l'aportació de Jordan i la implicació de Foster, segurament aquest film esdevindria una cinta d'acció més. Però, a diferència de les cintes protagonitzades per Bronson, La extraña que hay en ti no es limita a mostrar les accions de venjança personal, sinó que a més de fer-ho pretén analitzar els actes dels seus personatges. I és que l'objectiu del film no és cap altre que plantejar algunes qüestions morals, com ara què passa quan algú normal i corrent treu les seves pulsions i instints més foscos i primaris? Fins a quin punt pot arribar la moral dels personatges? Què està bé i què està malament? Quina opció és totalment justa?

Temes recurrents de la filmografia de Jordan, un cineasta que sempre s'ha mostrat interessat a explorar la complexitat de l'ésser humà.