| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


divendres, 28 de setembre de 2007
>

La Filmoteca recupera quatre films «perduts» de Méliès

S'han localitzat entre el fons de pel·lícules per catalogar

XAVI AGUILAR. Barcelona
La Filmoteca de Catalunya ha recuperat i restaurat quatre films de Georges Méliès que es donaven per perduts. Són còpies d'exhibició íntegres i originals del tombant del segle XX dirigides, i protagonitzades, pel pioner del cinema fantàstic. Les pel·lícules, que estaven per catalogar als arxius de la filmoteca, s'estrenaran al festival de Sitges.


+ Méliès, fent un truc on s'apareix a ell mateix en un fotograma d'Evocation spirite. Foto: EL PUNT

Durant temps, la Filmoteca s'ha dedicat a recopilar i conservar un fons de pel·lícules que, per falta de pressupost, no ha pogut analitzar ni catalogar. Fa tres anys es va instaurar una partida pressupostària per a l'estudi d'aquest fons, que es fa seguint un criteri d'estat de conservació. Aquest estiu va ser el torn de quatre pel·lícules que s'han identificat sense cap mena de dubte com a obres de Georges Méliès, un dels pares del cinema.

Es tracta d'Evocation spirite (1899), on el mateix director francès fa un truc de màgia en què se li apareixen diferents personatges, inclòs ell mateix; La Pyramide de Triboulet (1899), una variant del mateix, aquest cop fent de bufó i utilitzant un bagul; L'artiste et le mannequin (1900), on interpreta un pintor que és el centre d'una broma del seu majordom i una model, i Eruption volcanique à la Martinique (1902), on recrea amb una maqueta, colors i efectes especials l'erupció volcànica d'aquell mateix any. Fins ahir, els experts donaven per desapareguts aquests títols, ja que Méliès, en arruïnar-se, va vendre els seus films a pes i va cremar tots els negatius originals de la seva obra (uns cinc-cents títols). Fins ara només se n'han pogut recuperar còpies de poc més de dos-cents.

«Aquesta inesperada troballa, d'importància universal, demostra que els arxius i els magatzems són com jaciments que s'han d'anar excavant i dels quals poden sortir meravelles», va dir ahir el director de la Filmoteca, Roc Villas, en la presentació de les pel·lícules.

Els films es corresponen al primer i menys conegut període de Méliès –«un fet que afavoreix l'estudi de la seva evolució i de la del cinema en general en els primers anys de gestació del seu llenguatge», segons Villas– i la Filmoteca treballa amb la hipòtesi que aquestes còpies fossin adquirides a principis del segle XX per Baltasar Abadal, representant a Barcelona de la firma de George Méliès.

Les quatre obres encaixen amb les característiques del cinema del moment: duren molt poc, no tenen rètols i corresponen al concepte d'espectacle de barraca de fira que caracteritza bona part del cinema primitiu. La restauració ha consistit a escanejar-los fotograma per fotograma i tornar-los a un suport fotoquímic de 35 mm, un sistema que permet la manipulació innòcua de materials i la conversió a estàndards actuals.

Villas es va mostrar obert a facilitar la circulació de les quatre obres, que en total no arriben als cinc minuts de durada i es presentaran al gran públic en la inauguració del festival de Sitges. Més tard s'exhibiran en el Festival de Cinema Mut de Pordenone (Itàlia) i un congrés internacional de filmoteques a París.

La besnéta de Méliès, Marie-Hélène Lehérissey, en va certificat l'autoria amb diferents documents familiars, i va destacar Evocation spirite i Eruption volcanique à la Martinique. Quant a la primera, va explicar: «El meu besavi es va filmar mentre feia uns trucs de màgia, que era el que més li agradava, en un pla més curt que habitualment i es veu molt bé.» I, pel que fa a la segona, va dir: «El 2002, amb motiu del centenari de l'erupció, me la van demanar i només en tenia alguna foto. Veure-la cent anys després i descobrir que és amb colors és com un somni.»



N'HI HA MÉS


Entre els vint mil títols catalogats, la filmoteca encara té dues-centes obres corresponents a cinema primitiu per estudiar, de manera que el seu director no descarta que pròximament hi puguin aparèixer «nous tresors». De fet, els seus tècnics ja treballen en una cinquena obra de Méliès, però tot i les darreres troballes no abandonaran el protocol d'atendre els films més mal conservats per buscar-ne d'altres de l'autor de la mítica Viatge a la Lluna.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.