Aquest que el títol recull, ha estat el lema escollit per l'OMT per celebrar avui el Dia Mundial del Turisme del 2007. Molts han estat els lemes escollits per a aquesta data des de la primera celebració del Dia Mundial del Turisme l'any 1979: «el turisme és riquesa», passant per temes d'educació, sostenibilitat, desenvolupament, solidaritat, tolerància... Fem una mica d'anàlisi de quin és el paper de la dona dins la indústria turística.

Estadísticament en tot el món del turisme, les dones són el 46% de la força laboral, tot i que el percentatge varia segons el país d'entre un 2% a un 80%. Segons l'INE, al balanç del turisme a l'Estat espanyol el 2006, el nombre d'ocupats al sector se situa en dos milions i mig, dels quals un milió cent vint-i-cinc mil són dones.

En una anàlisi més acurada s'observa que el 46'2% de les dones de la indústria turística són temporals. Les dones s'ubiquen als nivells més baixos, en ocupacions amb poques oportunitats de desenvolupament, mentre que els homes dominen les posicions directives més importants. A l'Estat espanyol només el 10% de les dones ocupades al sector tenen càrrecs directius.

Un dels efectes col·laterals negatius del turisme és el d'agreujar problemes socials com l'explotació sexual. Com a part d'aquest fenomen, es promou una imatge sensualitzada de les dones que treballen en la indústria turística. S'espera que vesteixin d'una manera atractiva i siguin boniques, joves i primes. En molts casos les imatges estereotipades de les dones són part del producte turístic. Els anuncis ens mostren dones somrients que semblen estar esperant per servir submisament qualsevol desig dels clients.

El cert, però, és que no tot és negatiu. A causa de les característiques del turisme, del seu ràpid creixement i natura extremadament diversa i dinàmica té una gran flexibilitat. Això pot permetre desenvolupar claus per al progrés de les dones, que serveixi com a model per a altres indústries. És en comunitats amb greus problemes econòmics a on les dones són claus per al desenvolupament del turisme, ja que s'involucren de manera diferent en la construcció i consum del turisme. El desenvolupament de l'activitat turística es pot fer servir per qüestionar els rols tradicions i donar poder a les dones en termes econòmics, socials, culturals i polítics. Els estudis demostren que les dones poden trobar veu i independència mitjançant la seva vinculació amb l'activitat turística –en ser part dels processos de la presa de decisions i en obtenir nous rols dins les famílies, les llars, i fins i tot en les estructures locals de poder.

En conclusió, el mateix que fa que el turisme pugui ser un perill per a la igualtat entre els gèneres és el que pot fer que les distàncies es facin més petites. Un desig de futur seria no haver de dedicar aquesta celebració a cap gènere, sexe, edat o el que sigui que pugui provocar la discriminació de cap persona, això voldria dir que tots som iguals. En tot cas, el turisme és, per la seva idiosincràsia, la primera indústria que pot aconseguir-ho amb el suport de tots els implicats.