dijous, 27 de setembre de 2007
> L'Escola de Música Moderna
la galeria
LLUÍS SIMON.
L'Escola de Música Moderna de Girona (EGMM) fa 20 anys, massa pocs encara perquè s'iguali socialment, artísticament i culturalment el prestigi amb què s'admira la figura d'un gran violinista amb el d'un bon artista de les sis cordes d'una Fender Stratocaster. El rock està encara mal vist pels músics i professors dels conservatoris més rancis, que consideren un sacrilegi que es pugui comparar Mstislav Rostropovitx amb Jimmy Page. Tanmateix, la matèria primera amb què tracten tots els qui es posen davant d'un pentagrama és la mateixa: les set notes, l'harmonia, les claus, els compassos, etc. No és gens senzill compaginar tots aquests elements i trobar la fórmula màgica que converteixi un grapat de sorolls barrejats en una cosa bella, emotiva, radical, sensual o contundent que ens quedi gravada en el cervell. I encara que alguns dels grans genis del jazz o el rock hagin reconegut que tocaven i gravaven d'oïda això bàsicament succeïa perquè malgrat el seu enorme talent a les escoles l'ensenyament de la teoria musical els importava un rave i menys si els que n'havien d'aprendre eren quatre peluts armats amb amplificadors. Afortunadament ara als Estats Units, on va néixer el rock n'roll fa més de mig segle, hi ha vertaderes universitats de música moderna, com ara la de Berkeley, on qui és capaç de superar tots els cursos rep el mateix tracte que aquell que es gradua en un conservatori clàssic. Aquest és el camí que hem de seguir. Per molts anys.
|
