dijous, 27 de setembre de 2007
> L'horitzó social i nacional del president Montilla
El debat de política general va començar ahir sense gaires sorpreses i complint el guió previst. El president de la Generalitat, José Montilla, va desenvolupar un discurs feixuc, basat en l'actuació del govern i, sobretot, projectant en l'àmbit social el seu horitzó polític com a líder al capdavant del país mentre deixava clar que l'Estatut és la línia que marca el seu horitzó en qüestió nacional. Montilla va protagonitzar el primer debat de política general com a President fidel als seus plantejaments polítics: apostar per les bones polítiques i l'eficàcia com a ensenya del seu govern. És a dir, la gestió del que és quotidià i omplir de contingut allò que s'ha denominat patriotisme social. Les polítiques per sobre de la política. La conjuntura ha volgut, però, que els greus problemes en les infraestructures que hi ha hagut aquest estiu a Catalunya hagin descol·locat aquesta estratègia política, però segurament podrà utilitzar l'acord per la inversió en infraestructures amb l'Estat per neutralitzar els atacs que per aquesta banda avui li pugui dirigir l'oposició. Per tant, Montilla va fer un discurs segurament coherent, però faltat d'ambició nacional. És lícit que Montilla marqui els límits del dibuix nacional que cregui oportuns com ho han fet la resta de presidents de la Generalitat. Però Montilla hauria de tenir clar que, més enllà d'una certa unitat conjuntural pel desenvolupament de l'Estatut, aquest no és el límit de consens. Perquè a hores d'ara només el seu partit, el PSC, i Iniciativa defensen la vigència del text de l'Estatut aprovat fa poc més d'un any. Una majoria, la formada per CiU i ERC, aposta per anar més enllà –tot i que en gradacions diferents– del que marca l'Estatut, mentre que una minoria formada pel PP i Ciutadans el volen retallar. El President no pot, doncs, justificar l'Estatut com a límit de l'ambició nacional en base al consens com va fer ahir des de la tribuna del Parlament.
|
