Ara resulta que el tant menyspreat Estatut del 2006, no només permet garantir una inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya de 30.000 milions d'euros fins al 2013, sinó que fins i tot és la porta perquè el 2014, amb les infraestructures de «primera», segons José Luis Rodríguez Zapatero, que se suposa que hi haurà, plantejar una consulta per començar el camí cap a la independència.

L'article 122 de l'Estatut és «l'escletxa» a través de la qual es podria fer un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Bé, un referèndum no, ja que la convocatòria és competència exclusiva de l'Estat segons es consagra en l'article 149.1.32 de la Constitució Espanyola. El que es podria fer per ser exactes seria una consulta popular, ja que, com determina l'article 122, «correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució», que deixa l'autorització en mans de l'Estat i, concretament, per llei, al president de torn del govern espanyol. Per això, la via de l'article 122 es vol reforçar amb el 29, que en el seu punt sisè, diu que «els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars». La via per evitar l'exclusivitat de l'Estat en els referèndums podria ser una consulta no vinculant, però amb pes polític, no sobre si Catalunya passa a ser un estat independent, sinó sobre si la Generalitat ha d'iniciar converses amb l'Estat amb vista a esdevenir independent. Amb tot, tota competència exclusiva de l'Estat es pot traspassar a la Generalitat per via de l'article 150.2 de la Constitució.

Tant el Cercle d'Estudis Sobiranistes, que analitza la viabilitat de la creació de l'Estat català com el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, pare de la proposta per fer un referèndum d'autodeterminació el 2014, veuen en aquests articles la via per poder exercir el dret a decidir. La plataforma promoguda per Alfons López Tena i Hèctor López Bofill ja ha avançat que farà un estudi per concretar com s'haurien de desplegar aquests articles en una llei del Parlament, aprovats, recorden per les Corts espanyoles, per tant llei orgànica de l'Estat.

Des del departament del segon del govern s'estudia el cas d'altres països on s'hagin plantejat plebiscits d'aquest tipus, amb el mirall escocès com a referent. La secretària d'Afers Exteriors, Roser Clavell, es va reunir a l'agost amb la responsable d'Exteriors escocesa, Linda Fabian, per interessar-se per la proposta que l'Scottish National Party, amb Alex Salmond al capdavant, impulsa per fer un referèndum amb l'horitzó del 2010. Els col·laboradors de Carod-Rovira estudien el document dels nacionalistes escocesos –Hissant la bandera, podem ser un parlament escocès independent– i veuen en la pregunta formulada un molt bon referent. La qüestió escocesa –«El Parlament escocès ha de negociar un nou estatus amb el govern britànic perquè Escòcia esdevingui un estat sobirà i independent?»– es traslladaria a la realitat catalana i seria de l'estil: «Autoritza al govern català a començar la negociació amb l'espanyol per pactar la independència de Catalunya?» La claredat de la pregunta només dóna peu a dues respostes: «sí» o «no».

El Quebec és un altre dels referents perquè, tot i que en els referèndums celebrats el 1980 i el 1995 sobre l'autodeterminació el «sí» va perdre –en el primer, amb un 40% dels sufragis però en el segon va ser per un minso 1% respecte del «no» (49,42% per un 50,58%)– Carod-Rovira pensa que d'alguna manera el país ja ha amollat les amarres amb el Canadà i s'ha situat en «llista d'espera» i, probablement, quan es plantegi un nou referèndum el suport a l'autodeterminació guanyarà. Els republicans també tenen present el cas més recent, el de Montenegro per independitzar-se de Sèrbia. I sobretot les condicions que va fixar la UE perquè el referèndum tingués validesa: un mínim de participació del 50% del cens i un 55% de «sí» per considerar-lo vencedor.