| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dimarts, 25 de setembre de 2007
>

Sant Feliu busca el seu pulmó submarí

L'Ajuntament reclama convertir dos quilòmetres de la costa del Baix Empordà en una reserva marina a peu de nucli urbà

JOAN TRILLAS. Sant Feliu de Guíxols
Menys de dos quilòmetres de litoral, a Sant Feliu de Guíxols, entre la punta de Garbí i la cala del Vigatà, concentren una enorme riquesa de vida animal i vegetal. Un potencial que va saber veure l'equip de govern anterior, de CiU, que va plantejar a la Generalitat aquesta proposta, i que ha recuperat l'equip actual, del PSC, TSF, ERC i ICV, després que el projecte quedés quatre anys ancorat o en dic sec. Ara del que es tracta és d'assolir la figura jurídica que permeti la declaració de la reserva marina; la primera –deixant de banda ses Negres, a Begur–, que la convertiria en un espai protegit gairebé a peu de nucli urbà. La iniciativa, però, no és només mediambiental, sinó també econòmica, ja que es vol relacionar amb la pràctica de la immersió.


+ Una morena, dins del cau, en un dels fons de la zona que es volen protegir. En aquesta zona hi ha espècies molt singulars i amb una praderia de posidònies de primer ordre, fet que demostra la bona salut ambiental d'aquests fons. Foto: FRAN GÓMEZ

Poca gent ho sap; segurament els iniciats, escafandristes i els pescadors, però en aquests poc més de dos quilòmetres de litoral guixolenc, al fons marí hi ha una impressionant praderia de posidònia, una planta marina, que fa arrels i, fins i tot flors, o una varietat de coral·ligen. Aquests són només dos exemples, però que ens serveixen per demostrar la riquesa, diversitat i, molt especialment, la bona salut d'aquest espai submarí. Però n'hi ha moltes més, i molt espectaculars, com ara: dos exemplars de mol·lusc que només viuen en praderies submarines en determinats llocs de la costa australiana i de la mediterrània i que també viuen al fons marí guixolenc; peixos lluna, cavallets de mar i esponges marines que arriben al mig segle de vida. Tot això documentat amb un treball fet per investigadors de la Universitat de Girona que van fer un estudi de la zona. Una de les característiques que té aquest espai del litoral, si bé no és exclusiu, és la intensitat amb la qual la llum solar penetra dins les aigües, cosa que permet entendre la bona salut de les praderies; si bé, també cal tenir en compte la manca d'activitat pesquera d'arrossegament i la baixa densitat de l'ancoratge d'embarcacions. Del que es tracta ara és, no només de conservar-ho, sinó de potenciar-ho i convertir-ho en una zona de referència, tant pel que fa al medi natural, com a tot allò que giraria al voltant de la pràctica d'activitats relaciones amb el mar.

Ara mateix, i segons explica Carles Motas, regidor de Turisme, la protecció de la zona marítima de a punta de Garbí és una preocupació i, a la vegada, una prioritat per al nou equip de govern. La petició que s'ha fet a la Generalitat de convertir-la en reserva marina, com ara les illes Medes, se sustenta, doncs, en la rica diversitat de fauna marítima que fa que sigui cada vegada més una zona popular entre els submarinistes.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Una tramitació, «ancorada» des del 2004

>El govern de Sabadell retira la denúncia contra Carme Garcia (ICV)

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.