El novembre del 2003, Alan Dicks anava amb motocicleta per Viladecans després de sortir de la feina. Un camió que circulava per la seva esquerra va perdre el control i, malgrat que Alan va intentar frenar, la motocicleta va anar a parar sota el camió. «Vaig ser conscient del que havia passat des del primer moment, perquè no vaig perdre la consciència en el moment de l'accident. Em vaig veure sense cames, amb cadira de rodes», recorda l'Alan. Llavors l'Alan tenia 26 anys i va passar mig any ingressat a l'UCI per politraumatisme a les cames. El van sotmetre a múltiples operacions per restituir la pell de la cama i la mobilitat. «Van fer firmar al meu pare l'autorització per si calia amputar la cama, per sort al final no va caldre.»

«Vaig sortir de l'hospital molt dèbil i em va costar molt recuperar la força.» Ara, l'Alan no pot doblegar el genoll esquerre i el peu dret també li ha quedat lesionat. Necessita la cadira de rodes per desplaçar-se, malgrat que pot aixecar-se i fer desplaçaments curts a peu dret. «Per sort a la feina –treballa d'informàtic– em van permetre treballar des de casa i per a mi és molt més còmode, perquè així no m'he de desplaçar.»

«No es pot superar el que t'ha passat, aprens a conviure-hi. Al principi t'adones de tot el que ja no pots fer, valores molt la vida que tenies abans», explica l'Alan.

A principi del 2006, quan es parlava de l'entrada en vigor del carnet per punts i que en els cursos de recuperació del carnet les víctimes de trànsit hi participarien amb el seu testimoni, l'Alan es va posar en contacte amb l'associació de víctimes Stop Accidents. Des de llavors, coordina la participació de les víctimes en aquests cursos. Busca gent que ha perdut familiars o que han quedat ferits i que aportin el seu testimoni. «És difícil perquè hi ha molta gent que prefereix no recordar l'accident, però també hi ha testimonis que els va bé parlar de la seva experiència. Sempre es necessita gent, així que si algú ho vol fer, que es posi en contacte amb l'associació», anima l'Alan. I afegeix: «M'agradaria fer una campanya perquè tothom anés un dia en cadira de rodes, perquè s'adonessin que si no van amb compte, poden quedar ells mateixos en cadira de rodes o terceres persones.»