Vidreres té el rècord de brevetat d'un pacte de govern en aquest mandat: quinze dies. A més, són quinze dies teòrics, ja que en realitat el pacte no es va arribar a portar a la pràctica. Els protagonistes d'aquesta breu història són el PSC i CiU.

Després de les eleccions municipals, el grup socialista, que va ser la llista més votada però no va obtenir majoria, va triar ràpidament CiU com a parella de ball . Per part dels convergents, l'aposta també era clara i van centrar els seus esforços en aquesta línia de negociació. Ruth Rosique (PSC) i Glòria Selis (CiU) van liderar les converses. Al cap de poc més d'una setmana semblava que tot estava clar: Rosique seria l'alcaldessa durant tot el mandat i CiU es quedava amb la primera tinença d'alcaldia. Les líders dels dos partits van rubricar l'acord tres dies abans de la constitució del nou Ajuntament. CiU va fer alcaldessa Rosique i, a partir de llavors, ràpidament tot es va ensorrar. Vidreres va tornar a reviure els moments d'inestabilitat del mandat anterior –ERC i CiU també van trencar peres i els últims mesos de govern van estar immersos en contínues picabaralles–. El problema entre el PSC i CiU és que no es van pactar les dedicacions exclusives i això va provocar un estira-i-arronsa que va acabar trencant la corda. Al final, el PSC va optar per pactar amb l'Entesa i es va signar un segon acord de govern, que encara funciona tot i que l'equip de govern està en minoria i torna a dependre de l'oposició –tal com va passar els últims mesos de l'anterior mandat– per aprovar acords importants en el ple.

DE LA INESTABILITAT A LA CALMA
Després d'aquests primers dies de tensió, a l'Ajuntament de Vidreres ara es viu una calma, com a mínim aparent. Les batzegades poden arribar –i és probable que sigui així– quan en el ple s'hagin de debatre punts importants. L'oposició té majoria i Vidreres és Vidreres.