«El soterrament de les línies no és una hemorràgia financera per les empreses, simplement és un canvi de lògica», va dir Depris. En la seva intervenció, que van seguir alcaldes i regidors de pobles afectats per la línia, Depris va posar sobre la taula els avantatges d'una instal·lació elèctrica soterrada. Segons va dir, és més beneficiós econòmicament (tot i que l'amortització és a llarg termini), no hi ha impacte paisatgístic, s'eliminen riscos d'incendis, hi ha menys radiació (i, per tant, menys afectació a la salut) i pot transportar més quantitat d'energia. «Ens prenen el pèl quan ens diuen que les línies aèries són el futur. El que hi ha són interessos econòmics», va dir Depris, i hi va afegir que el soterrament de l'alta tensió no és nou: «El 1942, en plena II Guerra Mundial, es va fer a Viena amb una línia de 400 kV.» D'altra banda, Depris té previst fer un estudi que demostri que és viable soterrar la línia a les comarques gironines. Aposta per un sistema que està homologat a França i que està pensat per transportar alta tensió en llargs recorreguts (tot i que només s'ha aplicat en traçats curts). Consisteix en una canalització de tubs per on discorre el cable que transporta l'energia i que està aïllat amb gas. No hi ha perill de fugues, però el defecte és que és poc flexible. «Però en aquest cas és perfecte perquè el traçat del TAV és recte», va dir.

Finalment, a l'acte no hi va assistir el segon ponent: Daniel Galván, enginyer de la multinacional ABB. «Sospitem que ha rebut pressions dels seus clients, que principalment és un», va dir el president del Cilma, Lluís Lloret.