| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 9 de juny de 2026


dissabte, 22 de setembre de 2007
>

Un acte reivindicatiu exigirà el retorn de tots els «papers de Salamanca» pendents

La Comissió de la Dignitat convoca una festa el 21 d'octubre per reclamar al govern espanyol el compliment de la llei

RAÜL MAIGÍ. Barcelona
Un any i mig després que una llei establís la devolució dels documents confiscats durant la Guerra Civil, Catalunya encara n'espera el retorn complet. Amb aquest argument, i alertats per l'actitud passiva del govern espanyol, la Comissió de la Dignitat ha decidit fer pressió amb diverses accions, la principal de les quals serà un acte reivindicatiu el 21 d'octubre al Palau Sant Jordi de Barcelona que expressi la voluntat dels ciutadans de recuperar tots els papers. Els representants de la Comissió de la Dignitat acusen el ministeri de «menyspreu» vers el govern català amb una actitud «sorprenent i inacceptable» pel fet de no complir la llei. Van tornar els documents de la Generalitat, un percentatge petit respecte del global, però encara falten els de particulars i entitats.


+ Membres de la Comissió de la Dignitat i algunes personalitats que hi donen suport, ahir en la presentació de l'acte. Foto: MANEL LLADÓ

La llei 21/2005, del 17 de novembre, va marcar les pautes per tornar la documentació confiscada a persones i institucions de Catalunya durant la Guerra Civil. Els anomenats papers de Salamanca van arribar a principis del 2006, però no tots. Es van retenir set lligalls amb documents de caràcter privat, i encara estan pendents, malgrat que l'Audiencia Nacional va ordenar aixecar la mesura cautelar que havia suspès momentàniament el retorn dels documents. En aquest context, en què la paciència s'esgota, la Comissió de la Dignitat ha començat a organitzar la reivindicació per exigir al govern espanyol que acati la llei i les resolucions judicials. Toni Strubell, coordinador del col·lectiu, va afirmar ahir que l'actitud del nou ministre de Cultura, César Antonio Molina, és «inacceptable» i ha fet disparar «totes les alarmes». Lamenten «la inexplicable aturada en el procés de retorn» i temen que la situació encara empitjori si hi ha un canvi de govern en les pròximes legislatives.



DOS MILIONS DE DOCUMENTS
La Comissió de la Dignitat reclama que es tornin els dos milions de documents pendents, que han estat identificats per un grup d'experts i que s'ha demostrat que corresponen en la seva totalitat a documents confiscats a particulars i entitats catalanes pels franquistes entre 1938 i 1939. Un cop realitzada la identificació, no hi ha cap motiu, segons indiquen els representants del col·lectiu, perquè el retorn no es produeixi de manera imminent. Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, afirma que l'arribada del nou ministre no ha significat cap canvi d'actitud i assegura que a hores d'ara se sap «perfectament» quins són els documents que s'han de tornar, per la qual cosa els sorprèn l'incompliment de la legalitat.

L'organització d'aquest acte concert el 21 d'octubre es produeix cinc anys després de les mobilitzacions a Salamanca i Barcelona. «Volem repetir l'experiència. Hem de reaccionar i fer-nos respectar», opina Toni Strubell. L'entitat ha utilitzat com a imatge de l'acte un dels cartells de Carles Fontserè que encara estan retinguts a Salamanca.



«TANCAR FERIDES»
Diferents personalitats s'han manifestat donant suport a la iniciativa d'organitzar un acte públic per mobilitzar els ciutadans. Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, feia ahir referència a les declaracions del ministre en què deia que no volia obrir ferides: «Les ferides ja estan obertes, el que cal és tancar-les!», va sentenciar. Per la seva banda, el periodista Miquel Calzada va recordar que l'acte del 21 d'octubre també pretén «encoratjar la classe política, que és la que ha de tenir el convenciment per demanar el retorn dels papers». El professor universitari Henry Ettinghausen, que l'any 2002 va liderar la campanya que va permetre que més d'un miler de personalitats de tot el món donessin suport al retorn dels papers, va comparar la situació actual a «una deshonestedat com Gescartera o una enganyifa com l'Estatut».


 NOTÍCIES RELACIONADES

>Catalunya diu «prou»

>Moltes cartes, cap resposta

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.