La deriva de la crisi oberta dissabte passat ha acabat unint Duran i Mas, vista la virulència de les crítiques i advertències que hi ha hagut en les dues direccions. El mateix equip d'Artur Mas hi veia l'oportunitat de posar fi a la carrera política de Duran i això ha fet fer una passa enrere al líder d'Unió i una endavant a Mas, per a qui un adéu de Duran tenia la conseqüència imprevisible d'accelerar el seu relleu al capdavant de la federació pels mateixos que van impulsar-lo, lectura que han fet alguns dirigents d'UDC. Els mateixos dirigents d'ERC admeten que quan la nova generació convergent agafi el relleu, serà més fàcil entendre's amb CiU. La refundació i ampliació del catalanisme que propugna CDC o la mateixa creació, per afins als dos partits, del Cercle d'Estudis Sobiranistes, apunten en aquesta direcció. També ho va fer, poques hores abans de la reunió, i quan Mas ja havia imposat silenci, el portaveu parlamentari, Felip Puig, reconegut sobiranista, que va dir a RAC 1 que CDC i UDC han anat més enllà de la línia de retorn. En tot cas, és una crisi més, i no una de qualsevol, que queda com a pòsit.

Com a president de CiU, la principal responsabilitat per resoldre la crisi la tenia Artur Mas, que havia de demostrar la seva autoritat. Per això, ahir es va tancar entre les vuit del matí i un quart d'una del migdia amb Duran per fer un comunicat conjunt en què es diu que es referma l'acord de l'executiva de CiU del 23 de juliol quant a estratègia, programa i designació del candidat. Una manera indirecta de dir que Duran serà el candidat. El segon gran acord és que UDC mostra el seu «respecte» pel projecte de «refundació del catalanisme» i diu que el fet que la federació la formin dos partits «legitima que els perfils propis se subratllin, la qual cosa suma sensibilitats al projecte comú». Aquí és on Duran cedeix. Però el cinquè punt de la nota feta pública el signaria en solitari el líder d'UDC: «CiU no s'ha entès, ni s'entén ni s'entendria mai si no és com una força majoritària que representi la centralitat.» El comunicat incideix en el fet que els resultats de les eleccions espanyoles i els pactes estan condicionats també pel seu caràcter «fonamental» en el futur de la política catalana. El comunicat, curiosament, el van enviar per separat les àrees de premsa dels dos partits, signats per Mas i Duran com a president i secretari general de CiU, respectivament.

Mas donarà comptes de la crisi dimarts a TV3. Duran ja ho va fer ahir en la carta web que envia als militants d'UDC i que penja al web d'Unió. Duran admet que la seva decisió d'ajornar la designació com a candidat: «Fins que no concertem un discurs comú que permeti projectar a la societat, sense confusions i amb força, cap a on va CiU», han desorientat el propi electorat. Malgrat que estigués escrita abans de la reunió amb Mas, el to conciliador dóna a entendre que tots dos ja havien concertat la cita via telefònica. Duran aclareix, denotant que no va calcular-ne les conseqüències, que: «Res més lluny de la voluntat d'UDC i menys encara de la meva personal, en tant que candidat que vull ser i ser-ho per continuar defensant el que ha significat CiU per a Catalunya.» Duran dóna un sentit positiu a la crisi incidint en el fet que el debat és bo, critica les informacions que no citen nom i cognoms de les fonts, i admet que és impossible que no transcendeixi el debat. En tot cas, Duran fa tota una declaració d'intencions: «És lògic que CDC aspiri a ampliar el seu espai, com ho és també que UDC sigui coherent i vulgui deixar clar que en qualsevol dels casos la CiU del futur ha de continuar sent una gran força política basada en la centralitat, l'estabilitat i la moderació, a partir de la qual defensar els interessos de Catalunya allà on calgui.» Duran assegura que en l'ànim d'UDC i d'ell mateix no hi ha «res més» que la voluntat de defensar la federació.