Christina Brandner va ser clara i contundent en la seva intervenció, va carregar directament contra les televisions –més tard en va excloure Televisió de Catalunya (TVC) reconeixent els esforços d'aquesta en aquest àmbit– i les institucions. De totes dues va dir que «no es pot comptar amb elles» per tal que inverteixin en l'animació, va fer comparacions amb el comportament d'aquests mateixos agents en altres països com França o Anglaterra, que donen un suport molt ampli al sector, i va explicar que les productores, de les quals va dir que estan «desprotegides», lluiten per tal de corregir aquesta anomalia, fent referència a la recentment creada Diboos, associació que aplega les productores d'animació de l'Estat. Per la seva banda, Elisabeth Cabré, responsable de l'àrea d'animació de TVC, va remarcar la importància que té l'animació per a l'entitat que representa, especialment els productes adreçats a nens i joves; va constatar la distància que separa el nostre país d'Itàlia i França pel que fa a inversió de les televisions en aquest àmbit i va explicar que TVC, que vol insistir en la coproducció de projectes internacionals fins a obtenir èxit, inverteix 3 milions d'euros anuals. El tercer ponent de la taula, Ferran Tomàs, va explicar la política del govern, a través de l'ICIC, en aquest camp. Tomàs va assenyalar que el 2004 la inversió en animació havia estat de 904.000 euros, que el 2005 va ser de 800.000 euros i que el 2006 va ser d'1,8 milions, mentre que el total de diners dedicats al sector de l'audiovisual el 2006 va ser de 10,6 milions d'euros, una xifra que «cap govern regional d'Europa ha assolit.» Tomàs, com Cabré, van recórrer a l'argument que el país «és petit», i Brandner ho va rebatre afirmant que la indústria del país és «gran, forta». Cabré aleshores es va refugiar en el «hi ha els diners que hi ha», mentre que Tomàs va afirmar que el problema el crea el govern espanyol, que és el que no inverteix, i que el que hi posa el govern català és un «extra», però que no disposa de prou fons. Davant aquesta apreciació, Brandner va articular un lapidari: «El tema era l'animació a Catalunya.»

D'altra banda, també va intervenir en el debat Carles Biern (Screen 21), que va afirmar que al país hi ha molt de talent, al qual s'ha de donar suport i mirar cap al futur, perquè en cas contrari aquest talent pot haver de «marxar a altres països».

PRIMERES PRESENTACIONS
La jornada d'ahir va ser la primera de presentacions de projectes. En total, 21, alguns dels quals busquen finançament, d'altres només exhibidors, d'altres totes dues coses. Els responsables dels diferents projectes tenen vint minuts de rellotge per exposar el seu projecte de la manera que considerin convenient, i algunes presentacions esdevenen gairebé xous. Ahir van destacar les presentacions dels projectes de Megaminimals, de la catalana Neptuno Films, una sèrie de 104 capítols de 6 minuts de durada cadascun, adreçada a un públic infantil (2 i 3 anys), en què les situacions es desenvolupen en el marc d'una llar d'infants per a joves animals.