Jo no coneixia en Xavier Fàbrega personalment però un dia un fill meu em diu: «El professor que tinc de literatura m'ha dit que li agradaria llegir un llibre que tu tens i em diu si li deixes.» Jo vaig dir-li que sí. El llibre era Converses amb Pau Casals, de Josep M. Corredor. I no va ser fins uns anys després que el vaig conèixer i recordo que les seves primeres paraules van ser per esmentar-me aquest llibre i per dir-me que li havia agradat tant que n'havia fet molts apunts. Fou a partir d'aleshores que vam anar parlant, i vaig descobrir en ell una persona tremendament intel·ligent, catalanista, alegre, polifacètic i amb gran interès i curiositat per tot. Tenia una extraordinària capacitat de treball, que li envejava, sense veure'l mai atabalat. Era un mestre vocacional i reunia totes les connotacions positives que aplega aquesta meravellosa paraula. El seu mestratge s'encaminava a aprofundir en les arrels i a proporcionar als seus alumnes les ales per poder volar sols i sempre amb un gran respecte a la persona. La seva sobtada i inesperada mort ens ha deixat a tots colpits, i el buit que ara sentim per la seva absència només podem minorar-lo amb el record de la grandesa de la seva personalitat. No és gens estrany que en la missa del seu comiat haguessin triat l'evangeli del Sermó de la Muntanya.Amic Xavier, ens has deixat precipitadament, però els que t'hem conegut podem dir ben alt que la teva curta vida no ha estat estèril, i gràcies al teu pòsit ens has deixat el petit món nostre una mica millor.
Gràcies, amic!
)
