En un moment d'En la ciudad de Sylvia, una cambrera proposa al jove protagonista sense nom la possibilitat de veure un suc de fruita de la passió. L'home el rebutja i en lloc d'això pren una cervesa que l'acaba fent caure de la taula. No fa falta ser un expert en psicoanàlisi per veure que des de les primeres escenes, la nova pel·lícula de José Luis Guerín no fa més que proposar un suggeridor joc entre dos conceptes essencials: el desig i el misteri. El protagonista podria ser considerat, en una primera instància, un voyeur que des de la terrassa d'un bar contempla les noies assegudes i les desitja sexualment. Fins i tot, en un determinat moment, quan projecta en el rostre d'una noia la imatge d'algú que va conèixer uns anys enrere, podríem arribar a comparar el protagonista amb Scottie, el protagonista de Vértigo, d'Alfred Hitchcock, que acaba sentint-se fascinat per la imatge fantasmagòrica d'una dona morta. Amb tot, però, el gest de rebutjar el fruit de la passió té una marcada intencionalitat, el protagonista no és més que una mena d'intermediari entre l'univers femení que esclata als seus ulls i la nostra situació com a espectadors, el que el mou no és el desig sinó el misteri, un cert ideal de bellesa romàntica que sorgeix de manera lluminosa a l'interior de la pel·lícula i acaba marcant la seva estructura interna.

No deixa de ser curiós que després d'haver mostrat les runes d'un espai que mor amb el segle –el Barri Xino de Barcelona–, Guerín decideixi portar-nos cap a la ciutat de Sylvia acompanyats d'un mapa. En la primera imatge de la pel·lícula veiem damunt de la taula d'un hotel un mapa de la ciutat per on transitarà el personatge. Sembla com si amb aquesta imatge, el cineasta volgués advertir-nos que la cartografia de la seva ciutat és una cartografia mental i que el procés que viurà el personatge a la recerca de la imatge perduda de Sylvia no és més que el fruit d'un procés de somieig. Malgrat que la pel·lícula hagi estat rodada al cor d'Estrasburg, José Luis Guerín intenta mostrar la ciutat com un espai de trànsit controlat, com un laberint de ficció en què un home persegueix la dona diürna i acaba endinsant-se en els cercles de l'infern, descobrint a l'interior del bar unes figures nocturnes.