Tots els partits, a excepció lògica del PSOE, han criticat l'electoralisme de les mesures que ahir el govern espanyol va anunciar per afavorir l'accés dels joves a un primer habitatge de lloguer i equiparar per a les rendes més baixes els beneficis fiscals de ser inquilí i pagar una hipoteca. El tuf electoralista del pla –dit d'una altra manera, l'intent de comprar vots a 210 euros mensuals– és evident, perquè aquests ajuts s'haurien pogut aprovar abans si tan necessaris i efectius són.

Fa la sensació que el pla l'han elaborat de pressa i corrents, per atendre la crida que el president del govern va fer als ministres perquè presentessin iniciatives socials amb vista a les eleccions que s'acosten, si més no perquè significa aplicar tot el contrari del que els socialistes anaven dient en els darrers dos anys. La desgravació fiscal dels lloguers la va descartar fa dos anys el mateix secretari d'estat d'Hisenda, que ahir recalcava que l'ha treballat conjuntament amb el Ministeri de l'Habitatge, i aquest mateix estiu el PSOE no descartava l'eliminació de les deduccions per compra d'habitatge.

Calendaris electorals i discursos contradictoris a banda, tal com està el mercat immobiliari les ajudes al lloguer no faran cap mal, ans al contrari, de la mateixa manera que són positives altres despeses anunciades com ara la paga per naixement. El problema d'aquestes ajudes no és la seva creació ni el seu cost –si l'Estat té superàvit fiscal, val més que en gasti una part en benefici dels contribuents–, sinó que són insuficients per solucionar la carestia de l'habitatge. Les polítiques públiques en aquesta matèria no s'han de limitar a donar subvencions o fer desgravacions per ajudar a pagar els alts preus del mercat, sinó que sobretot han de procurar d'incrementar la construcció d'habitatges de protecció social –siguin de compra o de lloguer– a preus assequibles.