L'informe assenyala que prenent com a única referència la població escolar, no la total, el panorama no és millor: un 72% dels alumnes aconsegueixen el títol de batxillerat o FP de grau mitjà, 10 punts menys que la mitjana dels països analitzats i 15 per sota de la de la UE. Els resultats són millors que els relatius al curs anterior, el 2003/2004, sobretot pel que fa al percentatge d'alumnes que acaben el batxillerat, que ha augmentat sis punts. Amb tot, l'informe reitera que un 29% dels joves no continuen estudiant després de l'etapa obligatòria i opten per posar-se a treballar. Una de les claus de la situació és el discret paper de la formació professional de grau mitjà. El percentatge d'alumnes que aconsegueixen el títol de batxillerat se situa en la mitjana de l'OCDE (44% enfront el 45%). Als cicles formatius, el percentatge és d'un 36%, 12 punts per sota de la resta de països analitzats. L'estudi també demostra que les persones que només tenen estudis secundaris cobren almenys un 25% menys que els universitaris i registren una taxa d'atur més elevada en èpoques de crisi.
«Cal una reflexió sobre els mètodes pedagògics a secundària», va afirmar Eric Charbonier, un dels responsables de l'estudi, que considera que a l'Estat els programes educatius són vàlids per a una elit d'estudiants, però forcen l'abandonament de molts alumnes que no s'hi adapten. L'informe es va fer públic just quan a l'Estat es debat la reforma del batxillerat. La proposta de l'executiu planteja la possibilitat que els alumnes que suspenguin fins a quatre assignatures a primer tinguin la possibilitat de no repetir el curs sencer, sinó només les matèries suspeses, i matricular-se d'algunes assignatures de segon.
UN CANVI LENT
Joaquim Prats, president del Consell Superior d'Avaluació, òrgan dependent del Departament d'Educació, va indicar ahir que s'experimenta una lleugera millora en relació amb l'informe anterior, però que cal tenir paciència «perquè les millores dels sistemes educatius són lentes». «Si disposéssim de les ràtios del 1981 ens adonaríem que hem avançat molt», va exemplificar. Més crítics es mostren els sindicats educatius, que van coincidir en la necessitat d'augmentar el pressupost destintat a l'ensenyament. «Ens hem d'acostar a un 6%», va comentar Rosa Cañadell, de la USTEC. Segons l'informe de l'OCDE, la inversió a l'Estat l'any 2004 va ser d'un 4,7% del PIB.
BATXILLERAT ATAPEÏT
Un altre dels motius que els sindicats situen com a causa de l'alt fracàs és l'estructura actual del batxillerat. «És massa atapeït i es concentren molts continguts en poc temps», va comentar el representant de la UGT, David Medina. En aquest sentit, els representants sindicals troben positiva la proposta del ministeri per a la reforma del batxillerat. Tot i això, la USTEC reclama que aquesta reforma vagi acompanyada de més finançament perquè si no «causarà un desgavell organitzatiu als centres». Per remuntar posicions a Europa, CCOO proposa una dignificació de la formació professional. «Es tracta d'una bona sortida acadèmica, però hi ha un problema de mentalitat que heretem des de l'època franquista», diu Maite Agorreta.
)
