dimecres, 19 de setembre de 2007
> «Cohabitació pacífica»
la crònica
IVAN VILA.
Guillem Espriu, flamant nou regidor socialista de Gràcia, obre la sessió per constituir el ple del districte –un dels cinc conformats ahir; aquesta setmana ho han de fer els corresponents als 10 districtes de la ciutat–. Espriu ocupa el lloc que el mandat passat va ocupar el republicà Ricard Martínez, que seu a la platea. En primera fila, això sí, perquè no trigarà a tornar a la taula en què es desenvolupen els debats. Just al centre: és l'únic candidat a presidir el consell plenari. Aquest mandat, la meitat dels plens de districtes tindran un president de l'oposició: a Sarrià-Sant Gervasi, Sants-Montjuïc i l'Eixample serà un convergent; a les Corts, la presidència queda en les mans del PP, i, a Gràcia, d'ERC. Voten. Martínez, escollit amb 15 vots a favor i dues abstencions. El vot és secret, però tothom sap que els abstencionistes són del PP. També Martínez, que aprofita per regalar al seu públic una envestida irònica a la seva diana favorita, i agraeix l'abstenció als populars: «Perquè no sé si el meu currículum hauria suportat un vot favorable del PP», argumenta. El portaveu popular, Alberto Belón, replica en el mateix to: «I jo li agraeixo les seves paraules, perquè no voldria figurar en el seu currículum votant a favor seu.» El xoc suposa un sucós tastet de verí dialèctic en una sessió molt més multitudinària del que és habitual. Serà l'atracció de la novetat, perquè no passa d'un pur tràmit i del típic embafament de declaracions d'intencions empastifades de voluntat de diàleg, «transversalitat política i social» –cortesia d'Espriu– i mans esteses –però fermes en el cas de l'oposició–. Enmig de tant excés apriorístic, Martínez, com un redoble de timbals, adverteix que explorarà els límits del seu nou càrrec, tot i que promet no trepitjar el regidor –«la funció del president és institucional», recorda, per si algú no ho tenia clar–. I regala un símil amb trampa: «Ni vostè [a Espriu] és el cap de govern de la república [de Gràcia, s'entén] ni jo el president, però ara toca una cohabitació pacífica».
|
