Diàlegs entre la immobilitat de l'espectador i el moviment de la imatge, ressonàncies videogràfiques que experimenten a través d'una juxtaposició d'imatges que deambulen entre la realitat i la ficció. El projecte expositiu que Neus Miró ha dut a terme amb la col·laboració dels artistes Jonas Dahlberg, Jana Leo i Jane & Louise Wilson es fonamenta en l'exploració d'un dels elements que comparteixen el cinema i l'arquitectura: el recorregut. Recorregut com a metàfora de les diferents naturaleses que el moviment pot acollir, moviment que l'arquitectura permet i que l'enregistrament en vídeo constata.

La mostra, dividida en dos espais (sala d'exposicions de la Rambla i Capella Sant Nicolau), ha estat produïda juntament amb el CAAM (Centro Atlántico de Arte Moderno), fet que, seguint el fil conceptual de la mostra, reforça encara més la relació dialèctica amb l'espai. Partint dels rastres o empremtes que els espais contenen, els tres artistes enregistren sota diferents paràmetres les histories que es succeeixen en cadascun dels àmbits triats per a les seves filmacions, component, a partir dels diferents estrats, una memòria pròpia que paral·lelament s'obre a rebre l'empremta de l'espai físic que acull la seva presència com a obra d'art. Així, l'espai esdevé quelcom permeable i flexible al qual s'integren també les experiències de l'espectador.

Dahlberg presenta, a través de dues pantalles de gran format, una obra que emfasitza la relació entre l'arquitectura i la càmera, jugant amb el tràveling dota l'obra d'una naturalesa enigmàtica fruit del diàleg amb l'espai real i el de ficció.

Leo s'endinsa en la presència constant que les càmeres de vigilància tenen en les nostres vides. Revela l'existència d'aquest convidat desconegut en les nostres vides obrint una reflexió sobre l'espai privat.

En tercer lloc, l'obra de les germanes Wilson (instal·lació que es troba a l'espai de la Capella de Sant Nicolau), esdevé una traspàs constant entre tres espais: l'espai filmat, l'espai físic i el reflex efectuat per una de les filmacions en un mirall. L'obra se situa a mig camí entre el documental i la construcció d'una narració a través d'imatges.

Els tres artistes conflueixen en el fet que les obres es construeixen a partir de l'evocació d'allò que podríem anomenar zones psicològiques, càmeres que aconsegueixen travessar murs ja siguin físics o psicològics (com designa el mateix títol de l'exposició).

Prenent les paraules que escriu Neus Miró a partir d'una de les obres, podríem dir que els tres artistes ens mostren un temps suspès en què mirar és caminar, és habitar un nou espai i formar-ne part a través de la pròpia presència.