La ciutat de Girona és la que encapçala el rànquing, amb un total de 158 intervencions artístiques, de les quals més d'un terç, o sigui 120, han estat creades i instal·lades a final del segle XX. Olot és la segona ciutat amb un major nombre de treballs artístics, una norantena. En el grup de les escultures d'homenatge, segueixen a les dedicades als donadors de sang les dedicades a la sardana, amb una quinzena, i les que homenatgen la família o les mares, amb poc més de deu. N'hi ha de molt peculiars, com ara les del pallasso Fofito, a Lloret, i la que hi ha a Ribes de Freser, de Fèlix Rodríguez de la Fuente.

L'escultora olotina Rosa Serra és la més prolífica quant a obra artística pública. Té una quarantena d'escultures repartides per les comarques gironines, excepte a la Cerdanya. La segueixen a més distància Domènec Fita, amb quinze, Torres Monzó, amb 15 més, i Emília Xargay, Martirià Figueras, Joan Abras i Antonio Delgado, amb 10 cadascun.

L'àmbit en què els autors han tingut més problemes per obtenir dades és el cost. Només han pogut saber que el Xiprer de Tusquets del vial sud de Figueres ha costat 480.000 euros i l'Arbre de la ciència del Mas Masó de Salt, 136.000.

L'exposició mostra alguns casos concrets, majoritàriament molt mediàtics, que van acompanyats de retalls de premsa, i planteja la reflexió a partir d'una pregunta. Així, parla de la decisió unilateral de l'exalcalde de Platja d'Aro, Joan Giraut, d'instal·lar escultures sobre elements de la flora i la fauna al municipi: xais, formigues, rovellons, orenetes i dofins artístics. El muntatge es presenta sota l'encapçalament: «Un alcalde molt bèstia?» Giraut va obrir una polèmica mot encesa a favor i en contra d'aquestes obres. Sota la qüestió «Escultures amb ànima?», s'exposa la polèmica sobre el Moai d'Olot, motivada quan l'alcalde d'Hanga Roa –a l'illa de Pasqua– va dir que estava estressat perquè estava situat en un lloc molt transitat.

En «Debat? Quin debat?», els autors conviden a reflexionar sobre L'hortolà de Medina Campeny, instal·lat a l'espai del mercat setmanal de Salt. L'escultura molestava els marxants i, fins i tot, ha servit de penjador de la roba interior. En aquest mateix apartat, proposa l'Agulla de terme gegant instal·lada a Begur i que des d'algun indret no permetia veure el castell de Tossa. La mostra exposa també el cas de l'escultura gegant de l'accés sud a Olot de Josep Guinovart, que per raons tècniques ha acabat amb un disseny molt diferent de la maqueta original.

Un cas a part són les escultures, majoritàriament de grans dimensions, que hi ha en cinc giratoris del vial sud de Figueres, a pocs metres l'una de l'altra i que Rotondisme presenta sota la pregunta «La mida importa?». Els comissaris de l'exposició conviden a aprofundir en aquest atapeïment aportant dues dades, els 20.000 quilos de material artístic que hi ha instal·lat i les dimensions d'algunes de les propostes.

I, com que no tot ha de ser negatiu, es presenta el monument a Walter Benjamin que hi ha al cementiri de Portbou com a exemple de complicitat entre tots els sectors i del fet que s'ha convertit en un element més del poble.