El canvi climàtic serà un gran problema per al Mediterrani, on viuen 150 milions de persones i s'hi acosten 200 milions de turistes l'any. El nivell de l'aigua de mar pujarà de 18 a 59 centímetres d'aquí al 2100, segons el Quart Informe d'Avaluació del Panell Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Els factors que contribuiran a aquesta pujada seran el desglaç de la capa gelada de Grenlàndia, el desglaç de la capa gelada de l'Àrtic, el desgel de les glaceres i l'expansió termal dels oceans. Els canvis de l'oceà acaben tenint un efecte enorme sobre la vida de les persones. El 1952 la biòloga ambientalista Rachel Carson, de la qual enguany es commemora el centenari del naixement, va ser pionera de la divulgació de la influència dels corrents marins sobre el clima, a The sea araound (el mar que ens envolta), un èxit de vendes als Estats Units.

Si pensem només en la pujada d'unes quantes dotzenes de centímetres, algunes platges del nostre litoral resultaran afectades per l'avenç de l'aigua terra endins d'uns cent metres, i això sense tenir en compte les onades. Llavors l'aigua de mar podria entrar fins a diversos centenars de metres i provocar problemes greus de salinització de les reserves hídriques.

Les nostres autoritats ambientals ja admeten que l'aspecte de la costa catalana quedarà modificat. Augmentarà el nombre i la intensitat de les tempestes, i fins i tot podríem tenir huracans, desconeguts en el nostre clima; es produiran més inundacions i disminuirà el volum sedimentari de les zones sorrenques. Tot i aquestes previsions tan alarmants, els experts consideren que no es destinen prou mitjans per prevenir els conflictes ambientals que es derivaran d'aquest canvi, especialment en l'ordre econòmic i productiu. Al mateix temps, les associacions ecologistes, com ara Greenpeace, continuen denunciant que el Mediterrani, pel fet de ser un mar gairebé tancat on l'aigua es renova cada noranta anys, és on es produeix la contaminació per hidrocarburs aromàtics, metalls pesants i residus plàstics més greu del planeta.

Els oceans redistribueixen l'energia al llarg de la Terra. Una bona part del CO2 que emet la societat industrials el capten. Si no fos pels oceans, encara tindríem nivells més alts de pol·lució. Però aquesta capacitat d'absorció és limitada, i l'acidificació acabarà provocant desequilibris greus en els ecosistemes marins, especialment en els cicles vitals de moltes espècies.

Les IV Jornades d'Ecologia Marina i Medi Ambient de Palafrugell, que tindran lloc els dies 21 i 22 de setembre i que consoliden un projecte de l'associació Una Sola Terra iniciat l'any 2001, les dedicarem enguany a analitzar aquest fenomen i a reflexionar sobre quin tipus de governabilitat seria la més adient per fer-hi front, en el marc d'una estratègia catalana de lluita contra el canvi climàtic.

La presència de Louis Legendre, director del Laboratori d'Oceanografia de Vilafranca de Mar, del centre de recerca científica francès, un dels experts mundials sobre el tema, i de científics del CSIC de Blanes i de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, permetrà fer un ampli debat durant dos dies.

Louis Legendre, que com a científic certifica l'existència del canvi climàtic i els efectes que tindrà sobre els ecosistemes marins, considera que les societats humanes hauran d'adaptar-se en els propers decennis a aquesta realitat. Com? Doncs pel que n'hem llegit, d'ell, mitjançant legislacions urbanístiques i energètiques noves en les zones costaneres.

La millor manera que els nostres governants siguin coherents amb el que prediquen és que estableixin mesures per rectificar el model de creixement i s'oblidin de macroprojectes a la costa (ports, aparcaments, urbanitzacions...) que podrien acabar afectats per aquesta pujada del nivell del mar.

Però per reivindicar aquesta nova ordenació del territori cal més informació i més consciència cívica, que encara són deficients. I és amb aquest objectiu que Una Sola Terra continua fent la seva tasca.