A Barcelona ha aparegut una classe nova de ciclista urbà. Ha estat un esclat sobtat, provocat per la posada en marxa del servei Bicing. Aquests nous ciclistes habituals, que han adoptat la bici per a desplaçaments quotidians, han opinat per a aquest diari sobre la nova ordenança de circulació, que la majoria coneix a grans trets. «Potser calia fixar unes quantes normes, però posar multes és massa», comenta Simone Neher, que també creu que hi ha aspectes de la norma que potser s'haurien pogut obviar. «És evident que s'han de portar llums», comenta.

Malgrat que els usuaris del Bicing no se n'han de preocupar, molts esmenten com una de les contradiccions més greus la qüestió de l'aparcament, que ha estat prohibit en diferents elements del mobiliari urbà malgrat la insistència dels col·lectius d'usuaris en relació amb la manca de places: «Si la bici serveix per anar de porta a porta, no és lògic que un hagi de començar a buscar aparcament, no ho trobo bé», diu Maria del Mar Carnisser. La majoria també es queixa de la manca de carrils bici i de l'obligació d'utilitzar la calçada si no n'hi ha o la vorera és estreta: «Els conductors no estan acostumats a les bicicletes i és molt perillós», diu Neher. «Els conductors no estan preparats, jo no em sento segura anant per la calçada», diu Carnisser i mitja dotzena més d'usuaris enquestats. Un d'ells, Jordi Picas, matisa que, tot i això, li sembla bé l'ordenança perquè afirma: «Jo també sóc vianant i algun cop, quan em passa una bicicleta a prop em molesta.» Això no obstant, per Neher, no hi ha punt de comparació entre la inseguretat que senten els ciclistes a la calçada i la que puguin sentir els vianants a la vorera: «En els accidents entre bicis i cotxes, hi moren ciclistes, però ningú s'ha mort quan han topat una bici i un vianant.»

Entre els usuaris, també n'hi ha que celebren la norma i que no tenen cap problema amb la calçada ni amb els cotxes. «Fa bastant poc que vaig amb bicicleta però mai he tingut cap problema ni amb els vehicles de motor ni amb els vianants», diu un usuari del servei Bicing, Ignasi Gomar, que reconeix que no té por de la calçada. Un altre, Enrico Rovaletti, considera «raonable» la norma, tot i que creu que és «excessiu» que posin multes. Finalment, Josep Maria Clotet, que també se sent còmode circulant amb bici per la calçada, comenta: «Està molt bé perquè hi ha molta gent que passa els semàfors en vermell, i això és perillós per uns i per altres.»

En el terreny contrari se situen les opinions de Susana Santos: «L'ordenança vol crear la situació per treure diners a la gent. Jo vaig a Amsterdam cada any i allà les bicicletes circulen per on volen, entre els cotxes, entre la gent, pels carrils, per la vorera, i no he vist mai cap problema en això. El que passa és que aquí la gent és molt intolerant.»