La variant de la Bisbal d'Empordà es posa sobre la taula el 1982, quan el pla general de la Bisbal preveu aquest vial. Si bé cal fer un matís; en aquell moment no es tractava d'un vial desdoblat, com ara, i, a més, passava més a tocar del nucli de la Bisbal; de fet, més o menys per on ara passa el vial urbà. L'agost del 1993, la Direcció General de Carreteres va posar a exposició pública l'avantprojecte de traçat de la variant de la Bisbal, en què només es desenvolupava l'opció sud dels dos traçats que es proposaven. Al voltant d'aquesta exposició es va generar un gran debat en què va quedar clara la manca de consens entre els ajuntaments afectats i que ara, catorze anys després es torna a posar de manifest. En aquell moment, i des de la Bisbal, hi havia l'acord polític i social de decantar-se per l'opció sud. En aquell moment, i a tall d'exemple del debat que es va obrir, l'Associació d'Amics del Baix Empordà va demanar que es desenvolupés l'opció nord per poder comparar i poder disposar de més arguments. En vista de la manca de consens entre els municipis afectats, el llavors conseller de Política Territorial, Josep Maria Cullell (CiU), va optar per congelar aquesta actuació. Però no va durar gaire l'estada d'aquest projecte a la nevera del Govern. Al maig del 1994 es va reactivar el tema amb l'exposició del desdoblament de la carretera de Girona a Palamós, en què es desenvolupaven les dues opcions de la variant. És en aquest moment que s'introdueix l'opció pel nord de la Bisbal. El consens tampoc va ser possible entre els municipis afectats i la variant es va tornar a congelar novament.
Aquesta manca de consens va generar reaccions diverses; per exemple: l'agost del 2001, el llavors alcalde de la Bisbal, Ramon Romaguera (PSC), va manifestar que entendria que la Generalitat decidís, finalment, el traçat definitiu de la variant, sempre que no hagués estat possible consensuar-ho abans entre les parts implicades. Amb tot, Romaguera puntualitzava que era de l'opinió que havia de ser el municipi el que ho havia de decidir. En aquell moment, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias, va afirmar que la Generalitat, en aquell moment en mans de CiU, no dubtaria a l'hora de decidir el traçat de la variant si no era possible consensuar-lo. Un any després, l'avui conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, llavors com a responsable d'Infraestructures del PSC, publica un article en què defensa l'opció pel sud. Nadal es mostra coherent quan afirma, ara com a conseller, que la millor opció és la sud.
