En el llarg transcurs de la consecució de l'Estatut van aparèixer diverses plataformes que demanaven un horitzó més ampli d'autogovern. És el cas, per exemple, de Freecatalonia.com, que des del 1995 tracta de crear un espai d'agitació i propaganda al carrer. Són coneguts per la campanya Free Catalonia. Cal recordar les seves campanyes d'adhesius rodons amb l'estelada: 110.000 l'any 1996. O la d'adhesius rectangulars amb la llegenda «Ni França ni Espanya, Catalunya lliure»: 54.000 unitats el mateix any. Són els reis dels adhesius perquè en diverses campanyes n'han repartit uns 376.300. La seva intenció? Fer «difusió independentista i internacionalitzar-la».

Sobirania i Progrés i Plataforma pel Dret a Decidir van néixer amb motiu del debat estatutari reclamant el que els seus noms prediquen. Més recentment, el Cercle d'Estudis Sobiranistes pretén plantejar seriosament la via independentista, amb solucions jurídiques, i plantejar calendaris.

Moltes de les altres plataformes també persegueixen la independència. Com és el cas de Catalunya Acció, tot i que posa un límit: assolir la nació catalana el 2014 mitjançant un referèndum. També està en aquest àmbit el grup 300 Anys de Resistència, que té el suport d'Endavant. En aquesta llista, no pot faltar-hi el Congrés per la Sobirania, que aporta solidesa teòrica a l'independentisme. També hi ha el Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació, que dirigeix el jurista proper a ERC Jaume Renyer. Més concret és el propòsit del Col·lectiu 1714, que ofereix eines a grups municipals i associacions diverses per tal de fomentar el sobiranisme de base. També s'inclouen en aquestes plataformes d'altres més sectorials com la Plataforma Pro Seleccions Catalanes i la campanya Per un aeroport intercontinental. Sobiranisme concret. Aquestes plataformes tenen un aliat important: internet, on blocs i webs són corretja de transmissió sobiranista.