Duran no vol que «es mal interpretin» les seves paraules, però estarà amatent al discurs dels socis de CDC i, sobretot, al programa electoral que s'aprovi amb vista a les generals del març. Ahir va demanar formalment al Consell Nacional d'Unió que ajorni la seva proclamació com a cap de llista per als comicis, de la mateixa manera «que els mecanismes de la federació s'han ajornat fins després del 20 de novembre». Serà el dia que el secretari general de Convergència, Artur Mas, formuli el seu projecte de refundació del catalanisme, que els socis d'Unió volen liderar i estendre a l'electorat i la militància d'altres partits de sentiment catalanista.

Al si de CDC van treure importància a l'anunci de Duran, ja que és el candidat pactat i proposat, i la seva proclamació oficial depèn d'ell mateix. Tot i així, alguns dirigents es van estimar més no fer declaracions sobre les intencions del líder d'Unió, que en les últimes setmanes continua discrepant obertament en les tesis que defensen els seus socis de la federació nacionalista.

Poc després que Duran anunciés la seva posició, que atribueix a l'excés de «remor» que ha aixecat el debat sobiranista en la política catalana, Artur Mas recuperava a l'Escola d'Estiu de CDC el propòsit d'«aglutinar» una majoria social àmplia catalanista. Aquest és un dels eixos bàsics del projecte de «casa gran» del catalanisme, on Unió es resisteix a entrar mentre que Mas n'és capdavanter. Convergència obre la porta a tots els catalanistes que hi vulguin entrar, mentre que Unió creu que el component socialcristià impedeix compartir espai amb altres ideologies.

«SACRIFICI» DELS LÍDERS
Duran també va desmentir que es plantegi renunciar com a màxim dirigent d'Unió, després del paral·lelisme que va establir en la seva carta setmanal entre el «sacrifici personal [de Josu Jon Imaz al PNB] per garantir la unitat del partit» i els «lideratges» a Catalunya. Pel també secretari general de CiU, els partits catalans necessiten «lideratges forts, sòlids, no qüestionats permanentment» i, en cas contrari, recomanava «deixar-ho per buscar un altre lideratge amb el desig que el deixin treballar en pau». Duran també va negar que es referís de manera críptica a cercar recanvis polítics per substituir els lideratges individuals de Convergència i d'Unió.