Hi ha coses que, sigui perquè són especialment complexes o bé perquè s'expliquen malament, costen d'entendre. Em costa d'entendre, per exemple, el que està passant amb el conflicte que ha esclatat entre els treballadors de l'empresa que s'encarrega de la neteja i la recollida de la brossa a la ciutat de Reus i l'Ajuntament. Amenacen amb una vaga per després de les festes de Misericòrdia si l'Ajuntament de Reus no es compromet a mantenir la unitat del servei a partir del 2009 (el 2009!), que és quan s'esgota l'actual contracte amb l'empresa adjudicatària, que és una de les empreses més grans d'Espanya.

Em pregunto: Ara és quan toca protestar quan els canvis, si s'han de produir, s'han de materialitzar d'aquí a dos anys? Costa d'entendre, més si tenim en compte la virulència de les declaracions que s'han fet, especialment des del sindicat UGT, que és únic al comitè d'empresa. I qui puja el to de les declaracions no és el president del comitè o qualsevol altre representant, si no el màxim responsable de la UGT al Camp de Tarragona, Mario Rigau, que manté –i mai no se n'ha amagat– una bona relació amb l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, i, per extensió, amb el PSC. Que sigui Rigau qui parli vol dir que la UGT vol fer del conflicte un cavall de batalla. De tot el que s'ha dit, el que menys importància ha tingut ha estat qualsevol detall relatiu a condicions de treball, horaris, salaris o mitjans tècnics disponibles, no… S'han utilitzat arguments polítics, i des de l'Ajuntament, encara amb la boca petita, s'ha intentat replicar també amb arguments polítics. Ras i curt: el problema és que la UGT no vol Ernest París, el regidor d'Iniciativa per Catalunya-Verds responsable de l'àrea de Medi Ambient, al capdavant de la gestió del contracte de la brossa. Cal remarcar que estar al capdavant d'aquesta àrea vol dir gestionar el 4% del valor total del contracte per a campanyes de sensibilització ambientals, una intel·ligent mesura que l'anterior regidor, Daniel Pi, a qui odien amablement, es va treure de la màniga quan la ciutat havia d'afrontar la implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica, entre altres millores introduïdes. En política, el poder es mesura pel volum de pressupost que un polític o un partit gestionen directament. I sembla que a la UGT no acaba de fer-li el pes que Iniciativa de Reus tingui tant de poder. I, encara que potser d'una manera no del tot explícita, no se n'amaguen, de dir-ho, i afegeixen que a IC tampoc els agrada que CCOO no tingui representació al comitè d'empresa.

Un altre factor a tenir en compte és el fet que a l'Ajuntament de Reus governa una coalició que té com a soci principal el PSC de l'alcalde Pérez. I els socialistes recorden la descortesia que va tenir Iniciativa amb ells en el passat mandat quan, per exemple, qüestionaven un dels projectes emblemàtics com era el Centre Gaudí de la plaça del Mercadal. Hi ha qui té una certa set de venjança i riu per sota el nas quan observa «el nen París» (que així l'anomenen) aclaparat i amb problemes, i es pregunten com se'n sortirà.

Està clar que tot aquest conflicte raja brut i cal témer que a hores d'ara ja sigui difícil de reconduir. Si els treballadors compleixen l'amenaça, tindrem vaga, que, vulguin o no, tindrà un tuf de política que farà complicat tenir el suport ciutadà. Estaria bé que qui manipuli els fils d'aquest conflicte el reconduís cap a un camí que no emprenyi el ciutadà, que res té a veure amb aquesta història, més enllà del vot que va emetre el mes de maig passat i que va servir per legitimar un mapa polític determinat, que és el que és pesi a qui pesi.