| |||||
|
|||||
|
dissabte, 15 de setembre de 2007 > La variant de la Bisbal d'Empordà
XAVIER BISBE. BARCELONA.. A la secció El Lector Escriu del 3 de setembre, el senyor Lemonche, es plany d'una pretesa croada del conseller Nadal contra l'àrea d'influència de les Gavarres, acusant-lo injustament de «sobrada supèrbia i poc rigor tècnic» per haver expressat que amb la variant sud de la Bisbal es marcaria un límit urbanístic del creixement de la ciutat cap a l'espai natural. Sense límit sud, l'expansió en taca d'oli de la ciutat, enfilant-se per les Gavarres, està servida. La variant nord tampoc ho impediria, però encara seria pitjor urbanísticament perquè és un territori d'alt risc pels desbordaments sovintejats dels rius Daró i Rissec i de la riera de Vulpellac. Aquests terrenys, a causa de la seva inundabilitat, es conserven en molt bon estat natural i agrícola, ja que no han estat ocupats mai per explotacions industrials de «terreres», ni assentaments. El viaducte de més d'un quilòmetre que s'hauria de fer a la variant nord, per evitar que la nova carretera s'inundi, és un pèssim exemple de «respecte al paisatge» i un model d'allò que no s'hauria de produir al Baix Empordà. Quan es posa en perill la natura i el paisatge, no valen estudis tècnics justificant el valor dels minuts de viatge estalviats pels automobilistes «de pas», per una variant un xic més curta. El que importa de veritat és el valor d'uns béns insubstituïbles, que ens doldria perdre per sempre més. |
![]()
|