Aquests darrers dies hem vist noves aportacions a la qüestió de l'anomenada «variant de la Bisbal», algunes de les quals han anat més lluny, fins a situar la variant en un context imaginari. Caldria evitar de perdre'ns en plantejaments d'aquesta mena perquè, hi insistim, són les persones que viuen al territori les primeres a tenir en compte per valorar l'impacte d'un o altre traçat. La Plataforma Ciutadana a Favor del Traçat Nord de la Variant de la Bisbal sosté que l'argument que pesa més és aquest i no un altre. Després, els que fan referència al medi, a la mobilitat, al patrimoni històric, a la complexitat constructiva, etc.

Reiterem que, ara per ara, l'opció nord és millor que no pas la sud, perquè el traçat sud afecta més persones que viuen als nuclis de Corçà, la Bisbal i Fonteta, a més de cases disseminades. Això és una veritat incontestable. No s'entendria castigar ara aquests nuclis urbans amb una autovia a tocar de les cases quan, precisament, la planificació urbanística els ha configurat com a zones residencials. I diguem-ho clar, l'any 1982 ningú podia imaginar que un vial entre la Bisbal i les Gavarres es pogués convertir en una autovia. El matís és transcendent.

No insistirem en els aspectes ambientals perquè tots els estudis fets fins ara assenyalen l'alternativa nord com la menys impactant, i tampoc insistirem en la preservació del patrimoni històric i cultural. Només cal donar-hi una ullada per veure quin traçat és menys agressiu.

Darrerament ha emergit com un punt feble del traçat nord la possible inundabilitat del pla del Daró. Des del moment en què es planteja aquesta opció com a alternativa és que és viable. O no? De fet, els estudis coneguts fins ara (doc. octubre del 2006) és previst facilitar els passos del Rissec i de la riera Rodonell, i són previstes obres de drenatge transversal que permeten l'escolament de les possibles avingudes del Daró que s'estenen per la zona de l'Aigüeta.

Els criteris viaris a l'hora de decidir un projecte són un factor clau i és precisament en aquest terreny que el traçat nord és més idoni. És més curt i enllaça amb les carreteres més transitades, alhora que es connecta bé amb els equipaments que es troben a banda i banda de l'actual carretera. Cal destacar que la rotonda de connexió de la carretera Corçà-Figueres (C252) amb la que ara ens ocupa (C-66) ja està construïda al nord de Corçà, en previsió de la futura variant de la Bisbal pel nord (doc. oct. 2006).

La qüestió de la mobilitat, plantejada per la Plataforma pel Nord des de l'inici, ha pres una volada grandiosa, amb la proposta delirant d'un túnel de 5 km (sic). Aquesta proposta feta pública amb la intenció de justificar l'opció sud mitjançant la construcció d'un túnel entre la Bisbal i Cassà no té rigor ni pot formar part de cap discussió seriosa. Per fer-se'n una idea només cal pensar que l'únic túnel a Catalunya de 5 km és el del Cadí. En el nostre cas, a més del túnel s'haurien de fer els accessos de la Bisbal i Riudellots, travessant pel mig de Cassà de la Selva, o voltar aquesta vila amb autovies. És fàcil entendre que la mateixa anella de les Gavarres fa inútil aquesta proposta; el trànsit de l'eix i l'aeroport cap a Sant Feliu de Guíxols i Platja d'Aro aniria per la pota sud de l'anella, mentre que els qui anessin en direcció a Torroella de Montgrí, l'Escala i Pals ho farien per la pota nord. En aquest sentit, la variant nord de la Bisbal està més justificada. L'eficiència en la mobilitat és una dimensió important a tenir en compte. I és en el terreny de la mobilitat que el traçat nord és més idoni. Això és una altra veritat innegable. Tant pel trànsit que ve d'Europa com pel trànsit local, el traçat nord estalvia la circumval·lació de la Bisbal. L'estalvi de temps, carburant i contaminació és enorme si es multiplica pel nombre d'usuaris i dies de l'any.

Pensem, amb rigor i seriositat, que cal donar a la variant la dimensió que li correspon en relació amb el territori que afecta i que ha de servir i, lògicament també, cal que sigui entesa com una argolla d'un territori més ampli de l'entorn de les Gavarres.