En l'àmbit de la recollida selectiva i el reciclatge, el fet de no voler tenir els efectes més desagradables dels residus a prop de casa es coneix com l'efecte Nimby. És el que deia fa pocs dies, amb bon criteri, l'expresident Pasqual Maragall –que «passi (en aquest cas la variant) però no pel meu jardí»–. No vull entrar, ara, a recordar, un cop més, la història del que jo anomeno «l'Auca de la Variant de la Bisbal»; però sí que vull argumentar el bo i el dolent de cada opció i prendre, com no podria ser d'altra manera, partit. Per això estem, no?

Si partim del pressupòsit que la variant és necessària, i que no ha d'hipotecar la futura construcció d'un tren lleuger com a autèntica «anella de les Gavarres», pensem que:

a) L'opció sud: des d'un punt de vista ambiental, s'aproparia més a la zona PEIN (amb el perill de fer un efecte barrera); i afectaria (depenent del traçat que es triés) les terreres de Vacamorta; i, des del punt de vista econòmic i demogràfic, seria més llarga (10,5 quilòmetres envers 8,6 quilòmetres de la nord); potser més cara, només per tenir més recorregut, no per la traça (el pas de l'opció nord per Castell d'Empordà pot ésser complicat i car); i passaria entre tres municipis (Cruïlles-la Bisbal-Fonteta/Vulpellac) amb els impactes consegüents en els punts d'intersecció amb les trames interurbanes i envers els habitatges situats més a prop.

b) L'opció nord: des d'un punt de vista ambiental, estrenaria del tot un nou territori majoritàriament agrícola, amb la consegüent alteració del parcel·lari agrari en una plana, com la de Corçà-Casavells-Castell d'Empordà-Vulpellac, molt fèrtil; i s'acostaria (amb un risc cert, però potser controlable) a les antigues pedreres dels Clots de Sant Julià; i, des d'un punt de vista urbanístic i econòmic, passaria en total desconnexió respecte del territori, els assentaments i les poblacions relacionades, i donaria lloc a noves activitats i a nous creixements no desitjats.

Per tant, d'una primera lectura –per llargada i per preu– potser es podria deduir que l'opció nord és la millor; perquè, a més, afectaria menys les persones i els habitatges existents. No obstant això, la nostra posició no ha canviat amb el pas del temps. Al contrari, davant d'un sector sud encara més urbanitzat que alguns anys enrere, ens inclinem per defensar l'opció sud com la millor. Per què? Doncs perquè apostem per fer dels riscos i perills d'aquesta opció, oportunitats i avantatges per al territori i per a la seva gent.

– Pel que fa a la traça, caldria aprofitar al màxim l'actual de la C-66, fins a l'entrada de la Bisbal; seguint el curs de l'actual disbarat urbà –absolutament aliè a la ciutat– que és el vial sud de circumval·lació de la Bisbal, fins a l'altura del carrer del Pedró; i, a partir d'un nou giratori, continuar per la traça prevista inicialment en l'opció sud fins a la Font de l'Arbre i el pla del Convent, per anar a connectar amb l'actual carretera C-66 a la zona industrial de Vulpellac; oblidant, en aquest punt, el traçat previst, més a garbí, entre la zona boscosa del pla d'en Vinyes i Fonteta (no cal dir que el tractament d'aquest darrer tram hauria d'ésser molt sensible amb l'entorn)

– Relligaria un teixit ja molt urbà i permetria fer les reserves d'espai paral·lel per a un carril bici i per a la traça del futur tren lleuger que, de manera òbvia, hauria de passar per Vulpellac i la Bisbal.

– Connectaria molt millor amb les interseccions de les poblacions esmentades i els seus actuals accessos i facilitaria el desenvolupament dels sectors comercials, industrials i de serveis.

– Donaria lloc a l'oportunitat de desenvolupar realment un pla especial de recuperació de les terreres i de tot el paratge de Vacamorta, controlaria les extraccions i convertiria l'espai en una autèntica zona de lleure i escola de natura.

– Caldria, és clar, assegurar els passos de fauna i els corredors biològics, respectant l'espai protegit pel PEIN i preveient els impactes sonors i visuals (especialment amb els veïns del Puig Ventós) amb elements limitadors de velocitat i un sistema apropiat de talussos; enjardinaments i pantalles vegetals.

INDECISIONS DE LA VARIANT
Voldria, també, recordar el darrer paràgraf de l'article del bon amic, arquitecte i urbanista, Antoni Aguilar (i en el seu moment, arquitecte municipal de la Bisbal), publicat a El Punt el dia 10 d'agost del 2004, referent a la necessitat de la variant i a la funció del vial de circumval·lació: «... de les indecisions de la variant, que ara caldrà igualment portar a terme en altres espais oberts, esperem que amb criteris de més sensibilitat i observació de les estructures formals del territori on incideixi; formes, en definitiva, sòlidament escrites per mitjà dels processos ancestrals de producció agrària.»