L'opció nord destruirà la plana agrícola de Vulpellac, que és la que atorga identitat i singularitat a la zona. Segons els membres de la plataforma contrària a l'opció Nord, el pla general del 1982 dibuixava la variant pel sud. Per això, i segons destaquen, tot el creixement posterior s'ha anat fent pensant en aquesta opció. Segons aquesta nova plataforma cal que hi hagi una coherència amb aquest planejament que s'ha anat fent durant els darrers anys.

Però els arguments per aturar qualsevol proposta que passi pel nord no acaben aquí: en aquest sentit consideren que la variant nord afectarà negativament el comerç de la Bisbal i deixaria, a més, els polígons industrials que s'han fet a l'altre costat amb enormes dificultats de connexió.

Una altre handicap que remarquen és la inundabilitat de la zona per on hauria de passar la variant, fet que obligaria a construir vies elevades, que comportarien un gran impacte tècnic i paisatgístic. Per exemplificar aquest advertiment destaquen que durant els darrers 86 anys la zona ha patit 25 inundacions, fet que equivaldria a una inundació cada tres anys i mig.

En canvi, l'opció sud consideren que té un impacte menor i, a més, connectaria millor Cassà de la Selva i Calonge. En aquest sentit, també posen com a exemple l'impuls que ha experimentat l'aeroport Girona-Costa Brava, que es preveu que s'incrementi exponencialment, com a argument pel sud. Finalment, destaquen que l'opció nord afectaria negativament el patrimoni història i cultural, com és el cas del nucli de Castell d'Empordà i els Clots de Sant Julià.