Entusiasmades, il·lusionades i amb ganes de començar les primeres classes. Són dues professores de l'IES Collblanc que comparteixen experiències pocs minuts abans d'iniciar les sessions de presentació del curs davant els seus alumnes. Entre l'una i l'altra hi ha anys, d'edat i d'experiència, però les dues ho tenen molt clar i coincideixen plenament a assegurar que aquesta feina «és del tot vocacional» i no hi ha res millor, diuen, que «entrar a classe amb ganes».
Encarna Vilanueva fa 33 anys que es dedica a la docència. Primer en va estar sis a l'escola d'adults Saavedra, de Tarragona, 16 al CEIP de la Canonja i els últims 11 els ha passat a l'IES de Bonavista, que posteriorment va passar a ser l'IES Collblanc, on imparteix classes de matemàtiques enguany als alumnes de segon d'ESO. I entre els 15 docents nous que enguany s'han incorporat en aquest centre hi ha Montse Hernàndez, que encara no havia nascut quan l'Encarna ja feia un temps que donava classes. És professora de llengua i literatura castellanes, acaba de fer les oposicions i havia estat el curs passat fent classes a Móra d'Ebre. Aquest curs farà classes als alumnes de primer d'ESO i també portarà una tutoria: «Em fa il·lusió tot i que aquesta nit he fet uns quants tombs». Tot i la seva joventut –té 27 anys– té les coses molt clares i de ganes no n'hi falten: «Jo ja hagués començat a l'agost a treballar, quan vaig saber que tenia plaça». És la feina amb què sempre havia somiat i explica que no té cap mètode especial per aplicar a classe: «Has de ser tu mateixa i saber com actuar, els docents ho portem a dins, això». Només fa un any que és professora però ja ha après que per estar davant d'una classe «s'ha de tenir molta mà dreta, i esquerra». Les dues professores coincideixen que les classes s'han de treballar: «Si exigeixes has de donar i això els alumnes ho valoren».
La llarga experiència de l'Encarna no ha impedit que ahir també estigués nerviosa: «Tot i que coneixes els alumnes i fa temps que ho fas el primer dia és especial», assegura. Els anys com a docent li han ensenyat moltes coses, ha vist passar molts plans i «sis o set lleis» i té clar que el professor, a classe, «ha de ser rigorós ja que els nens el posen a prova i s'ha d'imposar», i afegeix: «Sempre dic que s'ha d'entrar amb cara de sergent, perquè sempre ets a temps d'afluixar».
A totes dues els agrada el món de l'ensenyament i volen continuar fent aquesta feina durant tota la vida laboral. L'Encarna reconeix que alguna vegada s'ha plantejat demanar un canvi, però ara té clar que es dedicarà sempre a l'ensenyament en actiu, el que no sap és en quin centre ho farà: «Penso que després de molts anys en un lloc està bé fer un canvi». Amb el temps ha après a deixar els problemes a l'escola tot i que reconeix que no és fàcil.
Les dues consideren que estan en aquesta feina per vocació, i consideren que s'ha de fer amb il·lusió. «Si has d'entrar a classe forçat és un mal senyal, a l'aula s'ha d'entrar amb moltes ganes», expliquen, i creuen que, si és al contrari, el millor és deixar-ho. La Montse sap que no llençarà la tovallola o almenys això és el que espera i explica: «Sempre dic que ni que ara mateix em toqués la loteria, jo no deixaria de treballar perquè és el que més m'agrada». Aquest va ser l'únic punt de la conversa en què l'Encarna i els seus 33 anys a la docència no van poder coincidir.
)
