La memòria pot ser molt juganera. A vegades ens juga males passades; d'altres, ens lliga a records que, per a alguns, poden no ser agradables. Altres vegades, la memòria es vesteix d'evocacions idealitzades d'experiències passades, les quals ens provoquen un somriure de complicitat. La memòria té aquestes coses. Pot ser també tramposa, fins i tot una autèntica mentidera; es pot vestir de nostàlgica i, si vol, redibuixar-nos el nostre passat. Tot depèn de la personalitat que finalment haguem anat construint i de com ens agradi enfocar el present. És com un joc de miralls que ens pot servir per rememorar esdeveniments que van tenir un impacte notable en el nostre creixement com a persones. I, sens dubte, el joc és el gran referent de la nostra infantesa. Els infants tenen –de fet, tots hem tingut i podem tenir– una autèntica devoció pel joc. Ens agrada jugar; o, com diu el psicòleg David Costa: «La vida, amb el seu aprenentatge continuat, és el gran joc, o hauria de ser-ho.» Tot, doncs, pot ser un gran joc en aquest cercle de la vida. La gràcia és, segurament, no perdre la curiositat.

Sempre hi ha una joguina a la nostra memòria quan aquesta ens porta d'excursió pel passat; és curiós: per a alguns pot ser una senzilla caixa de cartró; per a d'altres, un tren elèctric o, com el cas d'un servidor, un Madelman i, per ser precisos –i ho diré en castellà, per allò del context històric–: el zapador de montaña . A Sant Feliu de Guíxols, a la rambla Antoni Vidal, hi ha el Museu d'Història de la Joguina. Aquesta és una oportunitat per perdre's entre les seves vitrines i reconèixer moltes de les nostres joguines. Segurament, aquestes joguines van desaparèixer fa molt de temps i ja formen part d'una altra generació; es van espatllar, les vam desmuntar o, i aquesta és una problemàtica recurrent, les nostres mares –sempre les mares– les van llençar o donar al drapaire –quan n'hi havia, és clar–.

El museu de Sant Feliu és fruit de la passió de Tomàs Pla, un col·leccionista que ha volgut jugar amb la seva col·lecció i oferir-nos la possibilitat de poder compartir les estones de joc amb ell i el seu equip. Pla va començar la seva col·lecció el 1982. Ara, aquesta està formada per més de 3.000 joguines, datades entre els anys 1875-1975, bàsicament de fabricació espanyola, amb unes 1.500 peces exposades al públic. La idea de Pla és donar una visió històrica de l'evolució de la joguina espanyola en el decurs dels darrers cent anys. El museu, situat en un edifici noble del segle XIX, ens recorda que el joc, i les joguines com a element material i visible, és una eina bàsica per al desenvolupament; i, també, ens presenta les joguines com un element cultural d'aquest gran i meravellós joc que pot ser la vida.