El director de cinema José Luis Guerín confirma a En la ciudad de Sylvia la seva «desconfiança» cap a la noció de l'argument. L'obra, que es va estrenar en l'última edició del Festival de Venècia, es presenta aquest divendres a les pantalles de l'Estat espanyol. El film va motivar també la seva instal·lació a la Biennale de Venècia.

Guerín construeix amb aquesta pel·lícula un poema urbà, amb una rima recurrent, de les dones d'Estrasburg, en què destaca l'actriu protagonista, Pilar López de Ayala. Pel director Estrasburg brinda una coreografia perfecta de tramvies, bicicletes i vianants i li ha permès «poder fer el mateix que els Lumière quan anaven a filmar a les grans ciutats: buscar la millor localització en què el moviment del carrer lluís millor», recull l'agència Efe. El film parteix de referents com ara l'univers de Tati, que «reivindicava la capacitat de passejar pel carrer xiulant i realitzava les pel·lícules basant-se en el flaneur, el que passeja i observa, perquè és difícil imaginar qualsevol creació si no es nodreix de l'observació».

El director es mou en la frontera del cinema d'autor, eminentment estètic, i amb l'art, el teatre, el cinema clàssic i la música com a referències. No és d'estranyar, doncs, que alguns dels fotogrames de la pel·lícula ja apareguessin a la instal·lació Las mujeres que no conocemos, també misteriosament poètica, que Guerín va fer per al pavelló espanyol a Venècia.