Al juny acabava magisteri i ahir s'estrenava com a mestra al CEIP Pla de l'Ametller de Banyoles. Aquesta realitat que ha viscut Anna Peracaula, de 24 anys, s'ha repetit en molts docents, per la necessitat que té el sistema educatiu d'incorporar més mestres. Tot just dijous passat va conèixer on faria de mestre. «Estic molt contenta, perquè és una mitja jornada per tot l'any i al costat de casa», explicava aquesta banyolina.

Peracaula considera que, en el seu cas, la mitja jornada és una bona opció: «Tinc la intenció de continuar estudiant i m'anirà bé per poder preparar les oposicions.» Està molt il·lusionada amb aquest nou repte per fer classes a alumnes de segon de primària. Només ha estat dos dies al centre i ahir, el tercer, ja feia classe, per això admetia: «Jo sóc la nova, avui, perquè els alumnes són els mateixos.» Té clar que la joventut no ha de ser cap entrebanc. «Ho tens fresc, ho has estudiat i entrar en una escola és la manera de no perdre el fil», hi afegia.

Per contra, la Maria Dolors Mach és la veu de l'experiència. Uns quaranta anys com a docent, una vintena com a directora i més de trenta com a mestra en aquesta escola permeten fer el contrapunt a la visió de Peracaula.

Confirma que la societat ha canviat molt en tots aquests anys i que caldria canviar alguns aspectes. Reclama el paper fonamental que haurien de fer les famílies –«perquè no podem educar nosaltres sols»– i lamenta que s'hagi perdut el respecte als mestres i la seva tasca. «Algú li diu a un metge com ha de fer la seva feina?», es qüestiona Mach, que reivindica més llibertat per als mestres per fer la seva tasca. Un dels factors que considera clau per al bon funcionament del centre és «la unió de tots els mestres, fer pinya per tirar endavant».

A l'hora de donar un consell a la mestra que acaba d'arribar, Mach li recomana que faci la seva feina «abocant-se als nanos i pensant en ells i el seu futur» i li adverteix que es trobarà entrebancs que haurà de saber aguantar amb fermesa i convicció. «Tots tenim uns objectius educatius amb els alumnes, i haurien de donar un marge al mestre», conclou aquesta mestra de P5 del centre banyolí.

Mach, que va haver de superar dues oposicions per tenir la plaça, troba a faltar l'assignatura d'urbanitat i educació, i recorda: «A la facultat no érem números, sinó persones, i els professors ens ajudaven molt.» Mach manté la il·lusió i se li nota quan diu: «Haure de plegar, però els nanos no em cansen.»