Jordi Pujol i Pasqual Maragall van rebre ahir de mans de José Montilla la medalla de la Generalitat, màxima distinció del govern, coincidint en la defensa de la identitat i la nació catalana tant a l'Estat i a Europa i per sobre de la cotilla de textos jurídics com ara la Constitució. No va ser un simple acte d'agraïment. En un Onze de Setembre en el qual també es commemora el trentè aniversari de la recuperació de la Generalitat, i demostrant que coneix a la perfecció un palau on va passar 23 anys, Pujol es va referir a dues plaques que repassen des del segle XV els anys en els quals ha acollit la institució, per recordar que «Catalunya com a país, com a nació no és un invent» ni «és fruit de cap Constitució, ni de cap pacte polític, ni de cap programa electoral». La conclusió, en un moment en què el respecte per la carta magna sembla ser la màxima del PP i també del PSOE, és que «no és Catalunya que s'ha d'adaptar a la Constitució, sinó és la Constitució la que s'ha d'adaptar a Catalunya i respectar-la». Les arrels històriques, va dir, fan impossible que se l'assimili a la resta de comunitats. «Ens volen igualar en tot», va denunciar, i va deixar clar: «No podran reduir a un mínim una institució que ha tingut un president, Companys, que després d'un judici d'iniquitat va ser afusellat fonamentalment pel fet d'haver estat president de la Generalitat». Va instar els partits i sobretot Montilla, com a dipositari de «l'ambició i esperança» del poble català, a no acceptar-ho. Va ser un discurs amb crides i alguna indirecta. Pujol va dir que, lluny de medalles, l'honor més gran «és que per voluntat del poble de Catalunya l'hagi pogut servir com a President durant més de 23 anys».
Maragall, en canvi, la va acceptar com «el màxim honor que pugui rebre mai». El predecessor de Montilla també va sortir en defensa de la identitat catalana i es va mostrar convençut que «en aquesta Europa diversa Catalunya serà una nació, espero que algun dia reconeguda no només en el preàmbul de l'Estatut, sinó també en la Constitució del seu Estat». Això, va dir, no afeblirà ni Espanya ni Europa. El reconeixement, però, no és la solució. La felicitat de Catalunya suposa que tots els sectors del país s'impliquin a fons i la facin «capdavantera, sensible i rica» dins Europa.
EL QUE VULGUIN ELS CATALANS
Unes 300 persones van assistir a l'acte que va unir el 126è, 127è i 128è President i en el qual l'expresident del Parlament Joan Rigol va glossar Pujol i Maragall. Montilla els va agrair el seu servei al país i es va comprometre a donar «continuïtat» a la seva labor. Amb el debat de l'autodeterminació de fons, va dir que «el futur de Catalunya no està escrit, serà el que els catalans vulguem i siguem capaços de fer. Ningú no ens farà anar, com a poble, per un camí que, col·lectivament, no desitgem».
