És una realitat evident que vivim en un món cada cop més interdependent. Els problemes, les realitats i les esperances del Sud afecten el Nord i viceversa. Actualment, tenint en compte que formem part d'un món globalitzat i amb un fort desenvolupament dels mitjans de comunicació, hem aconseguit fer més fàcil la informació i la relació amb els altres països: ens assabentem del que passa en pocs minuts i som capaços de reaccionar, si volem, amb temps molt més reduïts. Però, al mateix temps, la pobresa, les dificultats i el poc estat del benestar de molta de la població del Sud ens afecta també en el dia a dia cada cop més directament. Així, les empreses es traslladen a països amb mà d'obra més barata i amb lleis molt permissives, amb menys impostos, les poblacions de països més pobres es veuen obligades a emigrar desordenadament cap a països més rics, i els avenços aconseguits en la democratització d'alguns estats no han anat acompanyats de democratització de la vida social i de reforçament de la societat en general.

Tot això implica un canvi radical de la idea o noció de cooperació que es tenia fa força anys, en el sentit antic de paternalisme i de cooperació només com a transferència de recursos al Sud. Ara ja no ens val només amb campanyes d'emergència, o amb projectes de construcció d'hospitals, pous d'aigua o de latrines com havien fet moltes entitats. Ara, tot i que aquesta tasca continua sent imprescindible, no és suficient. Ens calen tres referents per reflexionar en definir i actuar en els conceptes de cooperació i solidaritat: La solidaritat ha de ser un referent comú per a totes les persones, tant del Nord com del Sud, ha d'establir les bases i els valors per construir una societat més justa i per lluitar contra les formes d'exclusió, defensar els drets humans i aconseguir la igualtat de gènere i la sostenibilitat.

La cooperació no la podem entendre com una política sectorial i aïllada, ha de fer-se establint relacions horitzontals d'igual a igual, lluny d'accions paternalistes, s'ha d'anar aconseguint un veritable partenariat o associació entre les persones del Sud i del Nord interessades a lluitar conjuntament per una societat més justa i solidària.

Necessitem també especialització. Cadascú ha de fer allò que sap fer i ha après a fer. Cada col·lectiu hauria de fer la cooperació des de la seva pròpia vessant però treballant en una idea general o global. Quan estem cooperant no només ajudem altres persones: ens ajudem a nosaltres mateixos. Per exemple, la cooperació sindical és tenir present que la lluita en les millores de les condicions de treball nostres també comporta que al Marroc, al Perú, a Nicaragua, a Guatemala o a El Salvador tinguin unes condicions millors de treball i de respecte pels drets socials. Fent cooperació ajudant plataformes sindicals d'altres països, solidaritzant-nos amb les bases i els recursos de la gent que lluita allà per les mateixes idees, encara que amb altres mitjans, enfortim la transformació social del món.

Tenint present aquests tres criteris, siguem a on siguem, en el municipalisme, en una entitat o associació, en un determinat sector de treball o simplement de manera individual podrem col·laborar per assolir un desenvolupament humà sostenible i planetari que és l'objectiu final de qualsevol acció encaminada a millorar el món. Ens convé reflexionar i tenir clar que la cooperació ha de ser el mitjà per a la transformació de la societat cap a una situació més justa i equilibrada.