Va ser l'11 de setembre de 1714 quan Catalunya va perdre les seves llibertats nacionals i, amb aquestes, la possibilitat de tenir un estat propi. Aquesta circumstància ha comportat que, amb el pas del temps, el nostre país –petit però amb una identitat pròpia que molts envegen– hagi quedat sense els serveis públics i les infraestructures que li pertocarien perquè el que n'és responsable, l'Estat espanyol, no ha complert les seves funcions.

Tots els catalans, d'una manera o altra, i més enllà del lloc de naixement, de la llengua que parlem, estem patint en carn pròpia les conseqüències d'aquesta deixadesa o dèficit històric. En són clars exemples els caos que hem patit molts ciutadans aquest mateix estiu amb els col·lapses a les vies de circulació estatals que travessen Catalunya i les continues avaries als trens de rodalies –també gestionats des de Madrid a l'expectativa que se'n traspassi la gestió a Catalunya– o l'apagada monumental que va viure la ciutat de Barcelona. Indefectiblement, tots aquests desastres s'han produït per la deixadesa dels qui durant molts anys han governat Espanya, que consideren que el nostre país ja té prou recursos per tirar endavant sol. A més dels que ens treuen, és clar.

L'objectiu a l'horitzó se centra, doncs, a aconseguir poder caminar sols. Que ens deixin fer-ho. En això treballa Esquerra i per això continuarà treballant. Per molt que a alguns els dolgui, continuem sent un partit independentista, que persegueix aconseguir que Catalunya tingui prou autogovern per poder decidir per ella mateixa en qüestions cabdals que afecten les persones que hi viuen. El concepte de sobirania ha anat evolucionant i ara, quan parlem d'independència, no ens referim només a un debat identitari sinó, sobretot, a la necessitat de poder gestionar les infraestructures que són al nostre territori, a la qualitat de vida de la gent. De moment, la fita comportaria conèixer què en pensen realment els ciutadans, d'aquesta possibilitat. Arribar a un referèndum d'autodeterminació per saber cap on vol anar la gent seria la manera de saber-ho i, perquè això es produeixi, els esforços caldrà centrar-los per aconseguir que el 2014, com va apuntar el president d'ERC Josep-Lluís Carod-Rovira, es donin les condicions per poder formular aquesta consulta.

Esquerra a Tarragona està posant el seu gra d'arena en aquesta feina. De moment, és per la seva presència al govern de la ciutat, que s'ha aconseguit dignificar una data tan important com la Diada, que enguany ha passat a ser autènticament institucional i ciutadana. Més enllà dels actes institucionals, preveu la participació per primer any de les entitats ciutadanes amb una recepció oficial al mateix consistori, i convida a guarnir balcons i finestres amb la senyera que facilita gratuïtament a tothom.

Però no és aquest l'únic paper d'ERC al govern de la ciutat. L'objectiu de tot govern és millorar les condicions de vida de la ciutadania en tot els ordres: material, cultural, de serveis, d'espais de llibertat individual i col·lectiva. Aquesta és la tasca que ha començat a fer ERC al govern de Tarragona, i la que fa al govern de la Generalitat. La que volem fer, amb el mateix objectiu, però amb tot els mitjans, al govern d'un estat propi per a Catalunya.

I això, a Catalunya, ho farà ERC. Aquesta ERC que, en paraules de Joan Brossa: «No oblidarem les coses que hem après en aquests anys de fosca tramuntana, les ribes uniran homes de pes i obrirà solcs l'esquerra catalana»