Encara no fa ni una setmana que em va venir a veure, em va fer una abraçada i es va posar a disposició pel que necessitéssim, com sempre feia. Els ulls li brillaven. Ell em transmetia el que pensava.

Jo recordo l'Àngel, que va ser jutge de pau en moments difícils, com a farmacèutic analista; esportista molt lligat al futbol, la vela i l'atletisme, però també com un lloretenc que ha estat al costat de la gent. Especialment al costat dels més necessitats. A vegades li demanaven consell, d'altres una gestió a qualsevol indret on ell tenia sempre les portes obertes. Però del que sempre s'ha preocupat ha estat de la cultura, l'esport i de les entitats locals.

Tinc gravada la imatge emocionada portant la torxa dels Special Olympics o acompanyant la seva esposa durant uns anys difícils de malaltia, sempre al seu costat. Es desviví, igual que ho ha fet amb Lloret, per tot el que se l'ha necessitat.

Descansa en pau lloretenc i amic Àngel. Les lloretenques i lloretencs sempre et recordarem.

(*) Alcalde de Lloret de Mar