| |||||
|
diumenge, 9 de setembre de 2007 > Ang Lee torna a guanyar el Lleó d'Or de Venècia amb «Se, Jie», un conte moral
Cate Blanchett rep el premi a la millor actriu per la seva interpretació de Bob Dylan a «I'm not there»ÀNGEL QUINTANA. Venècia Dos anys després de guanyar el Lleó d'Or amb Brokeback mountain, el cineasta taiwanès Ang Lee s'ha tornat a endur el Lleó d'Or de la mostra amb la pel·lícula Se, Jie (Lust caution), un admirable conte moral d'amor i de traïció ambientat en els anys de la guerra sinojaponesa. L'altra gran guanyadora de la mostra ha estat una de les seves obres més polèmiques, Redacted, de Brian de Palma, un fals documental rodat en formats domèstics sobre la degradació dels soldats a la guerra de l'Iraq. El premi al millor actor ha estat per a Brad Pitt per la seva recreació del bandoler Jesse James, en la pel·lícula d'Andrew Dominik, i la millor actriu ha estat Cate Blanchett, per la insòlita recreació que realitza d'un personatge masculí, el cantant Bob Dylan.
La majoria de travesses dels últims dies de la 64a edició de la Mostra cinematogràfica de Venècia no preveien la possibilitat que Ang Lee guanyés cap premi. El cineasta taiwanès havia guanyat dos anys abans per Brokeback moutain i la seva última pel·lícula havia estat projectada el primer dia d'un intens festival. Malgrat això el Lleó d'Or atorgat pel jurat precedit per Zhang Yimou i integrat enterament per cineastes no és injust. La pel·lícula d'Ang Lee representa el retorn del cineasta cap a l'Àsia i posa sobre el paper un complex relat en què els personatges estan plens de contradiccions. Se, Jie no és només la crònica d'una gran història sobre els límits de l'amor quan aquests estan barrejats amb la traïció política i l'odi, sinó que és un meravellós retrat sobre les contradiccions morals d'una dona que du al límit la seva passió però que no vol renunciar a les seves idees. Se, Jie és, potser, una de les millors i més radicals pel·lícules d'Ang Lee, malgrat que el seu disseny de producció té l'aparença d'obra retro asiàtica a la manera d'In the mood for love, de Wang Kar Wai el protagonista és el mateix, Tony Leung. Ang Lee roda, a més, un seguit d'escenes sexuals de gran intensitat eròtica que sembla que volen contraposar-se amb el pudor amb què tractava els amors homosexuals del seu film anterior. En recollir el premi en la gala que va tancar el festival, el director taiwanès va donar les gràcies als seus companys cineastes del jurat per haver-lo premiat de nou. Els va descriure com a «set samurais que m'han salvat», i va fer broma dient que el Lleó d'Or és realment «un lleó salvatge». Políticament correcte, Lee va vaticinar que la Mostra de Venècia arribarà a les cent edicions perquè «és un gran festival, com demostra el fet que aquí fossin premiats directors com ara Ingmar Bergman i Michelangelo Antonioni», va dir recordant els dos cineastes desapareguts fa poc més d'un mes. Brian de Palma també va projectar Redacted els primers dies de la mostra, però la seva pel·lícula no va deixar de generar polèmica. De Palma roda un fals documental sobre la vida quotidiana de les tropes americanes a l'Iraq que té com a epicentre un fet real: la violació d'una noia de quinze anys i la massacre d'una família. Per dur a terme els seus propòsit, De Palma juga amb hipotètiques filmacions domèstiques, imatges del Youtube i filmacions de càmeres de vigilància. El seu propòsit es fer una pel·lícula política que denunciï la guerra i que reflexioni sobre la circulació d'imatges. El fet que De Palma jugui amb actors per recrear una història d'aparença documental ha generat un interessant debat moral sobre la seva proposta i sobre la circulació d'imatges en el món actual. El jurat del festival ha decidit concedir un premi especial (ex aequo) a les altres dues pel·lícules més estimades. Per una banda, ha decidit reconèixer l'esplèndid treball que Tod Haynes ha dut a terme a I'm not there al voltant de les múltiples cares que envolten la personalitat del cantant Bob Dylan i, per altra banda, la pel·lícula més admirada pel públic, La graine et le mulet, d'Abdellatif Kechiche. El film de Haynes sobre Dylan és l'obra més admirada i ha emergit a Venècia com una pel·lícula amb vocació d'esdevenir una obra de culte. Haynes barreja amb molta gràcia el retrat d'una personalitat múltiple Bob Dylan amb la crònica generacional i la recerca de tota mena de registres visuals, des del fals documental fins al videoclip. L'última pel·lícula del director de L'esquive film que fa tres anys va guanyar els César a França, Abdellatif Kechiche, és un relat sobre les dificultat d'una família algeriana resident a Sète per crear un negoci que se centra en el tema de la manca d'oportunitats que la societat ofereix a determinats sectors socials. El film és brillant en la primera part, però no acaba de mantenir el bon pols en la part final, més centrada en la metàfora. La graine et le mulet també ha guanyat el premi Fipresci que concedeix la crítica internacional. Els dos premis més discutibles que ha donat el jurat són, per una banda, el premi especial al cineasta Nikita Mikhalkov per 12 i el del millor guió a Paul Lavarty per It's a free world de Ken Loach. L'última obra de Mikhalkov és una adaptació de l'obra Dotze homes sense pietat, centrada en l'experiència d'un soldat txetxè que assassina el seu padrastre d'origen rus, durant la guerra. Mikhalkov realitza una pel·lícula excessiva, centrada en la demostració de les seves capacitats com a director d'actors. Per la seva banda, Lavarty només explora la fórmula que ha dut a terme en altres films de Ken Loach. El jurat no ha tingut en compte en els premis les dues pel·lícules més a contracorrent del certamen: Les amours d'Astrée et Céladon, d'Eric Rohmer, i En la ciudad de Sylvia, de José Luis Guerín. La primera és un compendi del millor del cinema de Rohmer. El film de Guerín, malgrat la incomprensió de determinats sectors de la crítica espanyola, ha aconseguit excel·lents ressenyes en la premsa internacional. |
Lleó d'Or al millor film - Se, Jie (Lust caution), d'Ang Lee Lleó de Plata a la millor direcció - Brian de Palma per Redacted Premi especial del jurat - Ex aequo per a La graine et le mulet, d'Abdellatif Kechiche i per a I'm not there, de Todd Haynes Copa Volpi al millor actor - Brad Pitt per The assassination of Jesse James Copa Volpi a la millor actriu - Cate Blanchett per I'm not there Lleó d'Or especial - Nikita Mikhalkov Millor curtmetratge europeu - Alumbramiento, d'Eduardo Chapero-Jackson Lleó d'Or honorífic - Bernardo Bertolucci Premi Fipresci - La graine et le mulet, d'Abdellatif Kechiche |
NOTÍCIES RELACIONADES |
>El cineasta taiwanès Ang Lee torna a triomfar a Venècia |
|