dissabte, 8 de setembre de 2007
> Desconstruir una paraula
la galeria
JOSEP VICENTE.
Fa uns mesos l'Ateneu Barcelonès va propiciar una campanya, Apadrina una paraula, amb l'explícita intenció de rescatar de l'oblit, o de la proximitat de l'oblit, paraules de la nostra llengua. Se'n ressenyaren més de quatre mil, amb les quals s'ha creat una «reserva de paraules», que són trobables a www.reservadeparaules.com. Un dels mots afillats va ser eixamorar, i a l'explicació de l'apadrinament que consta a la «reserva», hi posa, entre altres motius: «La seva subtilesa de significat... la seva eufonia i el fet d'incloure amor.» Moltes belles paraules han caigut en desús i ara són preciosos fòssils del lèxic i, així, el nostre eixamorar, que era mot d'ús normal en la manufactura de taps de suro per la següent raó: un cop afaiçonats, els taps passaven per diverses rentades en sengles solucions de clor i de sal oxàlica, operació amb la qual se'ls llevaven residus de greixositats de la fabricació; després eren estesos per llevar-los la mulladina de les rentades i que s'eixamoressin, que vol dir que ja no molls però encara no secs, sinó humits, l'oreig els ben assequés... Però la desconstrucció –no pas deconstrucció– del mot dóna per a més: desmuntant-lo com si fos un rellotge dels d'abans, s'hi troben tres mots de bon so i sentit: eix-eixam-amor que eixamorar té guardats, i encara queda -ar, peça sobrera. Jugar –parlar– amb una paraula generosa que és, ha estat divertiment i estalvi de parlar de coses rigorosament menys amenes que passen.
|
