| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dissabte, 8 de setembre de 2007 > El conseller Maragall anuncia la creació de 15.000 places més d'escola bressol
El curs 2007/2008 comença dimecres amb 1,1 milions d'alumnes, un 12,% dels quals són immigratsMARCEL BARRERA. Barcelona Només tres dies després que el síndic de greuges, Rafael Ribó, va denunciar la falta de places públiques de llars d'infants i va demanar que es faci un nou pla, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, va anunciar ahir la intenció de negociar amb els ajuntaments la creació de 15.000 places de 0 a 3 anys en uns terminis que encara s'han de definir. Per al curs que començarà el dimecres dia 12 de setembre hi haurà un total de 76.000 infants en escoles bressol, 36.100 dels quals ocuparan una plaça pública i uns quants més, fins a arribar als 40.625, n'ocuparan una de privada. Per al curs que ve, que comptarà amb 84.000 docents, hi haurà 1.155 aules d'acollida per a immigrats, 74 més que el curs passat, i s'estrenaran 64 centres educatius.
Maragall va evitar ahir entrar en polèmica amb el síndic de greuges, que aquesta setmana ha acusat el seu departament de rebaixar la qualitat de les escoles bressol; però sí que va assenyalar que la política que es du a terme és una «referència positiva» i que donarà resposta a Ribó per «responsabilitat institucional». El conseller va fer aquestes declaracions en la presentació de les dades d'inici de curs, que començarà dimecres amb la previsió de la conselleria que obrin amb normalitat tots els 2.884 centres públics i amb la tranquil·litat que dóna que hi hagi una borsa de 22.000 interins per cobrir les baixes. En el capítol de docents, a qui Maragall va demanar ahir una aliança per poder assolir els objectius del departament, en total n'hi haurà 85.000, 20.000 dels quals imparteixen classe a l'escola concertada i la resta –64.000– a la pública. Aquests docents treballaran en un total de 4.270 centres educatius de tot Catalunya, 2.884 dels quals són públics i suposen un augment de 107 respecte a l'any passat. En noves construccions s'han invertit «més diners que mai», segons va voler subratllar ahir Maragall: 425 milions d'euros. No tots aquests centres educatius estaran situats en edificis. En total hi haurà 802 barracons, uns 125 més que el curs passat, i un total de 100 centres, una xifra que suposa un 3,4% del total, estaran completament en aules prefabricades, una fórmula transitòria que quan el PSC, ERC i ICV estaven a l'oposició criticaven i que ahir el conseller, en la línia dels governs tripartits, va qualificar de «digníssima». El sindicat Ustec va valorar aquesta dada com una «falta de planificació» i va considerar d'«insuficient» l'augment de recursos que aporta el departament de cara al nou curs, que començarà amb una vaga anunciada a les llars d'infants privades. En el capítol de reaccions, la portaveu al Parlament del Partit Popular (PP), Carina Mejías, va lamentar que Educació no es plantegi mesures dirigides a millorar el rendiment dels alumnes i, en canvi, s'insisteixi en debats que va qualificar d'«innecessaris», com ara les qüestions lingüístiques i la sisena hora. Maragall, que s'ha marcat com a repte l'aprovació de la llei catalana d'educació, va enumerar els eixos principals per al curs que ve. Dos són de caràcter lingüístic. Per una banda, hi ha el pla per introduir l'anglès als 4 anys i impartir matèries no lingüístiques en anglès. Aquest curs que ve el portaran a terme un total de 486 centres; concretament 378 escoles i 108 instituts. Sobre la presència del català a l'escola, que tants maldecaps va causar l'any passat, Maragall va anunciar ahir que per a final de curs hi haurà 100 centres que aplicaran una nova fórmula d'immersió, després que 600 mestres rebin classes de reciclatge. I sobre el nombre de centres que aplicaran la tercera hora de castellà, i potser preveient que serà una pregunta que el perseguirà, Maragall va dir que no se sabrà «fins d'aquí a quatre o cinc anys», quan és previst que s'acabi el desplegament de la LOE. «Aquest tema no aixeca una preocupació real als centres», va dir. Dimecres es mobilitzaran moltes famílies. 79.000 alumnes aniran a classe per primera vegada a la seva vida. La resta ja saben el pa que s'hi dóna. En seran 1.136.000, 31.000 més. Per cert, que sembla que l'escola pública va guanyant de mica en mica terreny a la privada. Enguany, un 37% dels alumnes –429.300– aniran a l'escola privada, mentre que un 62,2% –706.800– aniran a la pública. La correlació fa alguns cursos era de 60% per la pública i 40% per la concertada, va destacar ahir el conseller. L'arribada d'immigrats, que el curs 2003/2004 va assolir el seu auge amb la incorporació de 22.565 estrangers, es frena una mica i aquest any el creixement serà d'11.378, una xifra similar a la del curs 2001/2002, quan va començar l'espectacular creixement. Des d'aquell curs, el percentatge d'estrangers ha passat d'un 3,7% fins a un 12,5% d'aquest curs, un 0,7% més. En xifres absolutes, dimecres començaran classe 133.000 alumnes estrangers, un 44% dels quals procedents d'Amèrica Central i del Sud i un 26,5% del Magrib. |
)
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>1.625 alumnes més a la ciutat de Barcelona >Set anys creixent >Llibres amb ajut a Llançà >Les escoles de les comarques gironines tindran 113.500 alumnes |
 | |||
|